Tal dia com avui de l’any 911, fa 1.109 anys, moria a Barcelona el comte dependent Guifré II, que havia estat el primer comte carolingi català que havia rebut el govern per herència. El seu pare Guifré I (anomenat el Pilós) havia estat el darrer comte que havia governat per nomenament de la cort carolíngia, l’instaurador de la transmissió per herència de la dignitat comtal i l’iniciador de la nissaga Bel·lònida o Berenguer que governaria els comtats catalans (dependents i independents) fins el 1410.
Guifré II seria, també, el primer comte bel·lònida de la família imperial carolíngia. La seva mare, Guinidilda d’Empúries, era filla de la comtessa dependent Judit de Flandes, neta del rei francès Carles el Calb, besneta de l’emperador Lluís el Pietós (que l’any 801 havia incorporat Barcelona a l’Imperi franc) i rebesneta de l’emperador Carlemany (fundador dels primers comtats catalans). Per tant, Guifré II seria cosí en segon grau del seu rei contemporani, Carles III de França (anomenat el Gras).
Amb Guifré II s’havia inaugurat la relació de parentesc entre les nissagues d’Aquisgrà i de Barcelona, que en el futur resultaria decisiva. Durant les crisis de poder al regne de França (centúria del 900), els Bel·lònides catalans sempre es van mantenir lleials a la família reial carolingia, i quan, finalment, aquesta nissaga va ser rellevada del poder pels Capets (987), els comtes catalans (Borrell II i els seus successors) van deixar de jurar vassallatge a la monarquia francesa.