Tal dia com avui de l’any 1935, fa 85 anys, el Tribunal Constitucional de la República espanyola dictava sentència contra el president i els consellers de la Generalitat pels Fets del Sis d’Octubre (1934): la proclamació de la República catalana dins la República Federal espanyola. Tot seguit a la proclamació, l’exèrcit espanyol -per ordre del president del govern central Alejandro Lerroux- havia ocupat els carrers de Barcelona i havia bombardejat el Palau de la Generalitat i la Casa Consistorial de Barcelona. Aquella brutal onada repressiva es va saldar amb 74 morts; 252 ferits; 3.400 empresonats; la detenció, reclusió, judici i condemna al govern de Catalunya; la intervenció de la Generalitat i el tancament del Parlament.

El govern de Catalunya, format pel president Companys i els consellers Pere Mestres, Joan Lluhí, Joan Comorera, Martí Esteve, Ventura Gassol i Martí Barrera va estar empresonat pendent de judici durant 230 dies: del 7 d’octubre de 1934 (l’endemà dels Fets) al 6 de gener de 1935 al vaixell-presó Uruguay, ancorat al port de Barcelona; i del 7 de gener al 26 de maig de 1935, a la Presó Cel·lular de Madrid. El judici, que es va celebrar entre el 27 de maig i el 6 de juny de 1935, sumaria 10 dies més a la presó preventiva; fins a totalitzar 240 dies de presó abans de la sentència. El Tribunal va estar presidit per Fernando Gasset Lacasaña, que amb anterioritat havia estat alcalde de Castelló pel PRR, el partit que dirigia el president del govern Lerroux.  

El 6 de juny de 1935, el Tribunal Supremo dictava la sentència: “el Código de Justicia Militar, establece que son reos de delito de rebelión militar los que se alcen en armas contra la Constitución (...) los procesados se alzaron en armas contra esa Constitución, proclamando el Estado Catalán de la República Federal Española (...) implica la subversión del régimen constitucional (...) transformando las regiones autónomas en Estados miembros y la República integral en federativa, con alteración profunda de poderes (...) Fallamos: (...) condenamos a cada uno de los procesados (...) autores de un delito de rebelión militar, a la pena de treinta años de reclusión mayor (...) y al pago de las costas procesales”.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat