Tal dia com avui de l’any 1700, fa 320 anys, al Reial Alcàsser de Madrid, es feia públic que la nit anterior Carles II, el darrer rei Habsburg de la monarquia hispànica, havia signat el polèmic testament que nomenava hereu dels seus dominis a Felip de Borbó, net del rei Lluís XIV de França, i futur Felip V. Segons la investigació historiogràfica, l’autenticitat d’aquell testament presenta molts dubtes: la signatura de Carles II apareix amb un traç ferm quan en aquell moment el monarca hispànic era una autèntica desferra humana, totalment incapaç de sostenir una ploma.

Aquest truculent incident s’explica a partir de l’enfrontament entre els dos partits de la cort de Madrid: els proborbònics, que ambicionaven importar el model absolutista i centralista de França; i els proaustriacistes, que temien que el nou règim els podia desplaçar del poder —com així seria durant els primers anys—. Finalment, quan la guerra va arribar a la península Ibèrica (1705), i en el moment més crític pel règim borbònic, la totalitat de les oligarquies cortesanes i el Rei van subscriure un pacte de cohesió, que es traduiria en el retorn progressiu al poder de les velles famílies governants.

Un dels millors exemples d’aquesta lluita pel poder l’escenifica el cardenal Portocarrero, a qui la investigació historiogràfica assenyala com l’autor intel·lectual d’aquella trama. Després de l’arribada de Felip V (1701), els consellers de Versalles que acompanyaven el Borbó van advertir que Portocarrero tenia una ambició desmesurada i que pretenia dirigir el nou règim. Felip V el va apartar del poder i el va nomenar virrei de Catalunya (1701-1703), un càrrec i una destinació que, tradicionalment, havia estat la tomba política de molts governants castellans.

Portocarrero, humiliat, se sumaria al clandestí partit austriacista de la cort madrilenya, i es venjaria maniobrant contra el nou règim borbònic. Durant la seva estada a Catalunya es va enfrontar repetidament a les institucions catalanes, multant i empresonant els seus representants, amb l’únic propòsit de crear un clima de conflicte que desembocaria amb l’adhesió de Catalunya a l’aliança internacional austriacista (20/06/1705). Desemmascarat pel règim borbònic, seria separat de tot tipus de poder i desterrat a Toledo, on acabaria morint el 1709.