Tal dia com avui de l’any 1924, fa 96 anys, el general Primo de Rivera —que havia assolit el poder després del cop d’estat del 13/09/1923, ratificat per Alfons XIII dos dies després— ordenava el cessament de tots els diputats de la Mancomunitat de Catalunya i la liquidació de la cambra catalana. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 13/01/1924), el 12 de gener de 1924 es van reunir d’urgència —i per darrer cop— els diputats de la Mancomunitat, amb l’absència destacada del president de la institució Josep Puig i Cadafalch. Segons la mateixa premsa, el president —que s’havia exiliat a França el 24/12/1923— no hauria assistit a aquella darrera sessió, molt probablement perquè temia ser detingut i processat per les autoritats del règim dictatorial.
L’esmentada premsa, en una peça titulada “Actuaciones Militares” s’esforça a desmentir els temors del president i d’una bona part de la opinió pública, però en canvi publica la traducció al castellà d’una carta que el president Puig i Cadafalch havia adreçat al president en funcions Santiago Estapé i Pagès, que suggeria que el règim de Primo de Rivera no s’aturaria amb la intervenció de la Mancomunitat : “Pel que llegeixo, és el darrer cop que es reuniran els diputats de la Mancomunitat (...) Sento no ser present en aquest moment històric amb els que hem portat una tasca, avui ja indestructible que restarà, en tot cas, en la memòria dels catalans (...). Estic segur que, passi el que passi, tots hem posat en la nostra obra massa amor per a què Déu no salvi Catalunya”.
Efectivament, es complirien els pronòstics de Puig i Cadafalch, i poc després el mateix Primo de Rivera signaria personalment una bateria de lleis persecutòries i repressives (ratificades per Alfons XIII) que tenien el propòsit de desballestar la obra política, tecnològica, infraestructural, educativa i cultural de la Mancomunitat, destruir el teixit associatiu català i liquidar per sempre la llengua i la cultura catalanes.