Tal dia com avui de l’any 1930, fa 91 anys, a Sant Sebastià (País Basc), els representants dels partits republicans en la clandestinitat signaven el Pacte de Sant Sebastià, que plantejava un retorn a la “normalidad constitucional” i l’enderrocament de la monarquia del rei Alfons XIII. En aquell pacte no hi va voler participar el PSOE, que havia format part de diversos governs del règim dictatorial del general Primo de Rivera. En canvi, sí que hi van participar alguns dels seus líders a títol particular. Durant el període 1923-1931, Espanya va estar governada per un règim dictatorial inspirat en el model italià: el binomi Alfons XIII-Primo de Rivera s’emmirallava en el tàndem Victor Manuel II-Mussolini.

Però a principis de la dècada dels 30, tant el rei com el dictador espanyols estaven fortament desacreditats. Fins i tot entre les files monàrquiques. El règim dictatorial de Primo de Rivera havia fracassat en tots els fronts: no tan sols no havia acabat amb les xacres del pistolerisme, del caciquisme, i de la corrupció política i fiscal, sinó que havia involucrat Espanya en una guerra colonial a l’Àfrica que havia costat milers de vides. El jurista Ángel Ossorio y Gallardo, un dels monàrquics més influents de l’època i que, posteriorment, defensaria el president Companys en el judici pels Fets d’Octubre de 1934, va arribar a proclamar que no era possible el retorn a la “normalidad constitucional” amb la conservació del règim monàrquic.

Els representants catalans en aquella reunió van ser: Manuel Carrasco i Formiguera (Acció Catalana); Macià Mallol i Bosch (Acció Republicana de Catalunya) i Jaume Aiguader i Miró (Estat Català, el partit independentista creat per Francesc Macià el 1922, i primer alcalde republicà de Barcelona el 1931). I el seu èxit va ser convèncer els representants espanyols que l’enderrocament de la monarquia no seria possible sense la implicació de Catalunya. Per aquest motiu els partits republicans i els monàrquics independents van pactar la restauració d’un règim de llibertats polítiques, en la forma d’una república, i “la redacció d’una Constitució per a Catalunya, sotmesa a referèndum popular i a aprovació de les Corts republicanes”.

Tan sols nou mesos després els partits republicans guanyaven àmpliament les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 (el darrer intent d’Alfons XIII per a salvar la seva corona). A Catalunya, els partits republicans i catalanistes van guanyar en totes les grans ciutats i caps de partit judicial del país. I el 14 d’abril de 1931 (quan es van oficialitzar els resultats d’aquells comicis), Francesc Macià (Estat Català-ERC) accedia al balcó del Palau de la Generalitat (llavors Palau de la Diputació) i proclamava la República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques. Aquella proclama s’anticiparia a la proclamació de la II República espanyola -a Madrid- i a la sortida cap a França del rei Alfons XIII, que es produirien hores després.