Tal dia com avui de l’any 1834, fa 186 anys, naixia a Piura (extrem nord de Perú) Miquel Maria Grau Seminario, que en el decurs de la seva vida assoliria el grau d’almirall de les forces navals peruanes. Després de la batalla de Punta Angamos (1879), durant la Guerra del Pacífic (1879-1883), que enfrontava les repúbliques de Xile, per una banda; i Bolívia i Perú, per l’altra; seria reconegut com a “Héroe Máximo del Perú”. En aquella guerra es dirimia el domini sobre la regió minera d'Antofagasta.

Grau, juntament amb Bartomeu Salom (heroi de la independència peruana, que va derrotar la darrera guarnició espanyola a Sud-Amèrica) i Manuel d’Amat (virrei, i el gran arquitecte-urbanista de Lima); forma part de l’elit catalana que ha tingut una extraordinària rellevància en la història del Perú, i que són especialment considerats per l’actual societat peruana. Després de la seva mort -en la batalla de Punta Angamos- Grau rebria també l’apel·latiu de “Caballero de los mares”.

Miquel Grau Sarmiento era fill de Joan Grau Berrio —heroi de la independència peruana— i net de Francesc Grau Girona, comerciant de Sitges establert a Cartagena de Indias (Colòmbia). D’una altra branca dels Grau de Sitges, establerta a Reus a finals del segle XVIII, va néixer Josep Grau, que l’any 1806 va crear a Buenos Aires el cos de voluntaris Miquelets de Catalunya, decisiu en les guerres contra l’ocupació britànica (1806 i 1807) i contra l’imperi espanyol en la Independència de l’Argentina (1810).

Es dona la circumstància que el gran rival de Grau en la Guerra del Pacífic va ser el contraalmirall de l’armada xilena Agustí Prat, reconegut també com a héroe máximo, però en aquest cas de la república de Xile. Prat era net del comerciant Ignasi Prat Guigueras, nascut a Santa Coloma de Farners i establert a Santiago de Xile. Grau, que va derrotar Prats —mort a la batalla d’Iquique (1879)—, va fer totes les gestions per lliurar amb honors el cos del seu rival a la família.