Tal dia com avui de l’any 1859, fa 161 anys, naixia a Castras (Llenguadoc-França) Jan Jaurès, que en el decurs de la seva vida seria catedràtic de filosofia de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc; fundador del Partit Socialista Francès (1902); cofundador del SFIO (1905) -la unificació dels dos principals partits socialistes francesos, dominada pel PSF- i diputat a l’Assemblea Nacional francesa (1893-1898 i 1902-1914).

Jaurès, com a catedràtic, com a líder del socialisme francès i com a editor, es va convertir en un dels grans defensors de la recuperació de l'oficialitat de les llengües no franceses al Midi: el català, l’occità i el basc. El 1904 va fundar l’històric rotatiu d’esquerres “L'Humanité” que, des de fa un segle; cada 11 de setembre organitza a París “La Fête de l'Humanité”, una fira i festival que congrega centenars de milers de persones.

Quan Jaurès defensava la recuperació de la oficialitat d’aquestes llengües (a cavall dels segles XIX i XX) el francès era, tan sols, la llengua de l’administració, de l’ensenyament, i de les oligarquies dels territoris d’Occitània, Catalunya nord i Euskadi nord. S’estima que, cap al 1900, català, occità i basc eren les llengües vehiculars del 90% de la població dels seus respectius territoris.

Fins i tot, el coneixement i domini del francès que tenia la societat del Midi (la meitat sud de França), amb prou feines arribava al 50%. És conegut el cas dels soldats nord-catalans que van participar en la I Guerra Mundial (1914-1918) que, malgrat la obligació de parlar francès que els hi havien imposat els comandaments, parlaven en català entre ells, moltes vegades per l’escàs domini que tenien de la llengua francesa.

Jan Jaurès va ser assassinat (1914) per Raoul Villain (militant del partit ultradretà Action Française). Villain va ser absolt per la justícia francesa, però vint-i-dos anys més tard (1936) va ser assassinat a Eivissa per elements revolucionaris anarquistes. Jan Jaurès és, en l’actualitat, la personalitat històrica que té més carrers i places dedicades a les ciutats i pobles d’Occitània, i el segon a la Catalunya nord després de Francesc Aragó.