Tal dia com avui de l’any 1558, fa 462 anys, moria al monestir de Yuste (actualment Extremadura i, en aquell moment, corona castellanolleonesa), Carles d’Habsburg i d’Aragó, el primer de la seva nissaga que va ser nomenat comte de Barcelona, és a dir, Home Principal de Catalunya. Carles de Gant era el fill primogènit de Felip d’Habsburg (conegut a Castella com Felipe el Hermoso) i de Joana d’Aragó (coneguda, també a Castella, com Juana la Loca). I, per tant, era net per banda materna dels Reis Catòlics, dels quals el 1516 havia rebut en herència la monarquia hispànica.

Carles de Gant (Gant, comtat independent de Flandes, 1500 – Yuste, 1558) va arribar a la península l’any 1517, un any més tard de la mort del seu avi patern Ferran el Catòlic, però no va celebrar Corts al Principat i no va jurar les Constitucions de Catalunya fins el 1519. Segons el Dietari de la Generalitat, el 15 de febrer “En aquest die entrà la dita magestat en la ciutat de Barchinona. Fon-li feta gran recepció que, per ésser tant gran, és millor callar que dir-ne poch”. I el 16 d’abril “En aquest dia jurà en lo palau reyal la magestat del rey nostre senyor”.

Durant aquell interregne (gener de 1516 – abril de 1519), la corona catalanoaragonesa va ser governada, en qualitat de regent, per Alfons d’Aragó i Roig d’Ivorra -fill natural i primogènit de Ferran el Catòlic i d’Aldonça Roig d’Ivorra-. En les corts de 1519 s’inauguraria l’arquitectura que marcaria la relació entre Catalunya i l’edifici polític hispànic durant dos segles, fins que el 1714, el primer Borbó hispànic la va desballestar a sang i foc. Entre 1519 i 1714 (amb excepció del parèntesi 1640-1652), Catalunya només es vincularia amb la monarquia hispànica a través de la figura del monarca.

La historiografia nacionalista espanyola ha anomenat erròniament Carles de Gant com a “Carlos I de España y V de Alemania”, quan en aquell moment Espanya i Alemanya no existien com a subjectes polítics. Espanya va ser parcialment unificada el 1715, tot i que el primer rei d’Espanya que es va intitular com a tal va ser Amadeu de Savoia (1870). I Alemanya va ser un trencaclosques de principats independents fins que el 1871 el rei Guillem de Prússia i el seu ministre Bismark van culminar un procés parcial d’unificació (Àustria, Liechtenstein i els cantons suïssos de parla alemanya, en van quedar fora).