Tal dia com avui de l’any 1153, fa 867 anys, moria a l’abadia de Clairvaux (a 250 quilòmetres a l’est de París), Bernat de Claravall, abat del monestir i cofundador de l’orde benedictí del Cister (1098). Bernat de Claravall va ser un dels grans difusors de l’orde del Cister: va fundar diversos monestirs, fins i tot més enllà dels dominis de la monarquia francesa. L’any 1150 va promoure l’emigració d’un grup de monjos cistercencs del monestir de Fontfreda (Llenguadoc) per fundar el monestir de Poblet, el primer establiment del Cister a Catalunya (1150). Poblet havia estat creat a instàncies de Bernat de Claravall i de Ramon Berenguer IV.

Els tres primers monestirs del Cister a Catalunya (Poblet, Santes Creus i Vallbona) es van fundar sobre terres incorporades feia poc al patrimoni comtal, situades sobre l’antiga frontera entre el comtat independent de Barcelona i les taifes sarraïnes de Lleida i Tortosa. Quan aquells territoris van ser incorporats als dominis comtals de Barcelona (capçaleres dels rius Corb, Gaià i Francolí) malgrat que —durant dècades— havien estat terra de frontera i, per tant, teòricament abandonades, paradoxalment estaven poblades per grups de cristians vells que, espontàniament, s’hi havien establert fugint dels maltractaments a què eren sotmesos per la classe baronial catalana.

Efectivament, eren grups formats per una o dues dotzenes de persones que s’havien endinsat en terra de ningú i havien creat “comunitats lliures”, i que vivien totalment al marge del poder baronial i de les seves violències. Poblet, Santes Creus i Vallbona va ser edificats sobre els territoris de màxima densitat de “comunitats lliures”, i els seus abats es van lliurar a la missió d’enquadrar aquella població —de nou— en el sistema. Amb el decurs del temps Poblet crearia una complexa trama de producció i comercialització de productes agraris i exerciria el domini senyorial sobre milers de serfs de la gleva (pagesos sotmesos al règim feudal).