Tal dia com avui de l’any 1258, fa 762 anys, a Corbeil (regne de França), els representants del rei Lluís IX de França i del comte independent Jaume I (també rei d’Aragó i de València) signaven un tractat internacional que es traduïa en el reconeixement de iure de la independència de facto dels comtats catalans d’origen carolingi: Barcelona, Girona, Urgell, Besalú, Rosselló, Empúries, Cerdanya, Conflent i Osona.
La independència de facto datava del 985 (quan el comte de Borrell II no havia renovat el jurament de vassallatge al rei Hug de França, el primer Capet de la monarquia francesa), i que havia quedat sobradament palesa -per exemple- el 1150, quan el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona havia signat la unió dinàstica amb el regne d’Aragó sense, ni tan sols, haver-ho consultat amb ningú, més enllà dels estaments de poder catalans.
El Tractat de Corbeil era la darrera conseqüència del resultat de la Batalla de Muret (1213), que havia enfrontat els casals de Barcelona i de París pel control polític d’Occitània. La clamorosa derrota de Pere el Catòlic -que segons algunes fonts va acudir a la decisiva batalla després d’una nit de sexe i d’alcohol-, havia comportat la fi de la projecció política catalana a Occitània i, fins i tot, havia posat en risc la independència de la corona catalanoaragonesa.
Amb la signatura del Tractat de Corbeil, Jaume I (fill i hereu de Pere el Catòlic) renunciava formalment al que era una realitat des de Muret (1213). I Lluís IX acceptava formalment el que era una realitat des de Borrell II (985). El Tractat de Corbeil és un dels testimonis més evidents d’una realitat obsessivament negada per la historiografia nacionalista espanyola: Catalunya era un domini independent des de finals del segle X.