Tal dia com avui de l’any 1857, fa 164 anys, la locomotora La Porteña feia el primer trajecte de la història ferroviària de l’Argentina. Aquella locomotora, construïda als tallers de la Railway Foundry —de Leeds (Anglaterra)— va cobrir un trajecte de 10 quilòmetres entre la Estación del Parque —on actualment hi ha el Teatro Colón— fins a la Estación de la Floresta —al centre de l’antiga vila de San José de Flores, unint el centre de Buenos Aires amb les poblacions situades a l’oest de la ciutat.
La Porteña cobriria el trajecte inicial amb 30 minuts, la meitat del temps que empraven els cotxes de viatgers tirats per cavalls, i la quarta part del que esmerçaven els carros de transport tirats per mules. En aquella cerimònia inaugural, l’estadista argentí d’origen basc Juan Bautista Alberdi, autor de la Constitució argentina de 1853, proclamaria que “El ferrocarril es el medio de dar la vuelta al derecho lo que la España colonizadora colocó al revés en este continente”.
Aquella formidable empresa va ser iniciativa de la Sociedad Anónima del Camino de Hierro de Buenos Aires al Oeste, que havia estat constituïda quatre anys abans (1853) per un grup d’inversors d’orígens diversos. No obstant això, en aquell grup destacaven Felip Llavallol i els seus fills (descendents de Jaume Llavallol, nascut a Barcelona), Antoni Miró i els seus fills (descendents d’Antoni Miró, nascut a Gerb de la Noguera) i Valentí Alsina i els seus fills (descendents de Joan Alsina, nascut a Barcelona).
Els Llavallol, els Miró, i els Alsina, formaven part de l’elit del “barri català” de Montserrat -de Buenos Aires-; una comunitat que havia estat catalanoparlant durant diverses generacions (s’estima que entre 1750 i 1820), que havia tingut un paper molt rellevant en la Revolució i Guerra de la Independència de Río de la Plata (1810-1814) i que, amb la creació d’aquella república, s’havia convertit en un principals impulsors de la industrialització i de la modernització de l’economia argentina.