Tal dia com avui de l’any 1229, fa 791 anys, les tropes del comte-rei Jaume I conquerien Madina Mayurca (l’actual Palma), darrera gran plaça islàmica de l’illa de Mallorca. La conquesta de Madina Mayurca, assetjada per les tropes de Jaume I des del 15 de setembre anterior, implicaria la desfeta del poder islàmic que havia governat l’illa durant cinc segles: el valí Abu-I-Ulà Idris al Mamun va morir el mateix dia; i el seu clan familiar -dirigit primer per Abu Hafs ib Sayrí, i posteriorment per Xuaip de Xivert- es va refugiar en una zona escarpada de la serra de Tramuntana. Durant els dos anys de resistència (1230-1232), ni Sayrí ni Xivert no van aconseguir restaurar el domini islàmic.
La conquesta de Mallorca va ser una empresa militar exclusivament catalana. Segons les fonts documentals, les tropes del comte-rei Jaume I estaven formades per 15.000 efectius. Les mateixes fonts revelen que l’aportació d’aquestes forces militars procedia, en la seva pràctica totalitat, dels magnats catalans compromesos en aquella empresa. Només l’arquebisbe de Tarragona Aspàreg de la Barca va aportar 100 cavallers i 1.000 llancers, que representaven quasi un 10% de les forces conqueridores. La resta estaria formada amb les aportacions del mateix comte-rei, dels grans barons feudals catalans, i de l’orde dels cavallers hospitalers.
El repartiment de l’illa també seria proporcional a les aportacions dels magnats que van participar en aquella empresa. Posteriorment a la conquesta es va expulsar la població islàmica, i es va repoblar l’illa amb contingents procedents dels feus dels barons que havien participat en aquella empresa, com els comtes d’Empúries o del Rosselló. L’illa de Mallorca va ser repoblada, principalment, amb famílies pageses procedents del Camp de Tarragona, de l’Empordà, del Rosselló i de la Cerdanya. En la repoblació de la seva capital, en aquell moment anomenada Ciutat de Mallorca, hi va tenir un paper destacat la comunitat jueva de Barcelona.