Tal dia com avui de l’any 1931, fa 89 anys, la Generalitat -recentment restaurada pel president Macià- feia públic el balanç de víctimes dels sagnants aldarulls de l’1 de maig a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 03/05/1931), en el decurs de la manifestació obrera del Primer de Maig a les Rambles, un camió suposadament carregat amb militants del sindicat anarquista CNT es va desviar de la ruta i va enfilar pel carrer Dr. Ferran disparant a l’aire. Quan van arribar a la plaça Sant Jaume, se’ls va unir un contingent de persones armades que havien arribat a través dels carrers adjacents i que, aprofitant el desconcert, van intentar assaltar el Palau de la Generalitat.
Tot seguit es va produir un intens tiroteig contra la porta i finestres del Palau de la Generalitat, defensat pels Mossos d’Esquadra, que es va saldar amb el balanç d’una persona morta i dotze més ferides de gravetat. Segons la mateixa nota, totes les víctimes eren del bàndol dels assaltants. Passats vint minuts, els Mossos d’Esquadra de Palau van aconseguir rebutjar l’atac i llavors -segons la premsa- “El público agredió a palos a un individuo que, al parecer, fue el que hizo el disparo que dio origen a los sucesos, el cual resultó terriblemente magullado por los golpes. Fue detenido por los mozos de la escuadra y más tarde trasladado al hospital Clínico, donde quedó detenido. Se llama Pablo Minguet”. En cap cas s’esmenta la filiació ideològica d’aquesta persona.
Passades les hores, el president Macià, i després de diverses entrevistes amb els responsables d’ordre públic (Mossos i Guàrdia Civil), va redactar una nota informant que els assaltants eren infiltrats que pretenien crear un clima de terror social. Dies després es va assenyalar la FAI com la responsable d’aquells fets. Durant la vigència de la República (1931-1939) la FAI protagonitzaria diversos actes de terrorisme que perseguien la caiguda de la República i de l’autogovern de Catalunya, i que van posar de relleu els vasos comunicants entre aquest sindicat anarquista i la Falange Española. Els assassinats de l’excomissari d’Ordre Públic Miquel Badia i Capell, o del periodista d’investigació Josep Maria Planes, serien clars exemples d’aquestes pràctiques.