Tal dia com avui de l’any 1958, fa 62 anys, a Alpicat (a sis quilòmetres al nord-oest de Lleida) s’inaugurava el parc anomenat, oficialment, Balsas de Alpicat, i, popularment, les Basses d’Alpicat. Aquell complex, format per dues piscines de 8.400 m2 cada una, i una tercera de 2.000 m2 —totalment envoltades per un gran espai d’arbres i gespa— es va convertir en la gran atracció de la societat lleidatana de les dècades dels 50, del 60, dels 70 i de principis dels 80 del segle passat; i escriurien una de les pàgines més rellevants de la historia social contemporània de la ciutat i del seu territori. Les Basses, freqüentades per usuaris de tota la plana de Lleida, serien batejades popularment com: “la platja de Lleida”.

El promotor d’aquell projecte convertit en realitat va ser l’alcalde Francesc Pons Castellà (Chaco, Argentina, 1913 – Lleida, 2008). La gestió de l’alcalde Pons (1957-1967) el convertiria en la figura més paradigmàtica dels alcaldes de la ciutat durant el règim franquista. Tot i que mai es va manifestar com un exaltat de la ideologia franquista, sí que va participar activament en la creació i expansió del teixit propagandístic del règim. Pons va ser el fundador del Club Deportivo Leridano (1939-1947), l’entitat esportiva de la delegació local de Falange que, conclosa la Guerra Civil (1939) s’apropiaria de les instal·lacions del Joventut de Lleida, l’equip de la Joventut Republicana de Lleida (cofundadora d'Esquerra Republicana de Catalunya).

En el camp urbanístic, l’alcalde Pons revertiria amb èxit el clima de pessimisme que tenallava la ciutat des de la conclusió de la Guerra Civil (1939), resumit amb la cita “Per a Lleida, ja està bé”. Però en el camp cultural, mai va manifestar la mateixa ambició. Si bé va defensar certes manifestacions catalanes en l’àmbit públic, no va fer res per a aturar l’ofensiva del leridanismo, un grupuscle sociològic format per les oligarquies locals més reaccionaries que, amb el suport del règim franquista, pretenien descatalanitzar i desculturalitzar Lleida i el seu territori. No obstant això, durant el seu mandat —i en aquest punt mai ha estat aclarida la seva implicació— es va produir la primera i massiva manifestació catalanista de la ciutat durant el règim franquista (09/05/1967).

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Test 105. El país d'Aran. Mapa d'Aran (1608), fragment d'un mapa de Catalunya. Font Cartoteca de Catalunya
Test d'història El país d’Aran Marc Pons