Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Barcelona i a la conclusió de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), les autoritats del nou règim imposaven el Dia sense postres al sector hoteler de Barcelona. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 07/07/1939), “a partir del lunes próximo día 10, de acuerdo con las instrucciones de la Superioridad (referida al Servicio de Ocupación), queda implantado en esta provincia el Día sin postre, que será el lunes de cada semana”.

Segons la mateixa premsa, s’advertia que “los industriales, bien como hoteleros, dueños de cafés, bares, cervecerías, etc. que sirvan comidas, bien en forma de cubierto o a la carta, habrán de contribuir los lunes «Sin postre» con el diez por ciento de cada comida suelta que sirvan y con el cinco por ciento de la pensión completa si se tratase de personal hospedado, en los mismos”. La mateixa nota de premsa informava que aquella contribució especial i obligatòria es destinaria al Subsidio al combatiente, i s’instava als hotelers a liquidar-la directament a l’oficina situada a la plaça Catalunya, 15.

El Subsidio al Combatiente era un recàrrec impositiu establert per decret —en plena Guerra Civil— a la zona controlada pels rebels franquistes que, conclòs el conflicte, es generalitzaria i adquiriria el nom de Subsidio al ex-Combatiente. Era un impost que s’aplicava a aquell tipus de consum que el règim franquista considera superflu: cafès, bars, confiteries, perfumeries, hotels, pensions i fondes. Aquell impost era recaptat directament per les Juntas Provinciales de Ex-Combatientes; i es destinava a finançar les famílies dels soldats i dels oficials que havien combatut al bàndol rebel franquista.