Tal dia com avui de l’any 1931, fa 89 anys, la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 13/08/1931), informava que el govern provisional de la Generalitat, presidit per Francesc Macià, havia aprovat la creació d’una entitat bancària pública que operaria amb el nom de Banc de la Generalitat. Aquella iniciativa, impulsada a proposta del conseller d’Economia i Finances Casimir Giralt i Bullich havia de tenir la missió de reunir dipòsits públics i privats que es destinarien a la finançament de projectes infraestructurals (hospitals, escoles, carreteres, etc.). També en aquella sessió, i a proposta d’alguns industrials del país -que la nota de premsa no identifica-, es va decidir estudiar la creació d’un banc industrial públic.

Segons la mateixa informació, aquesta “entidad bancaria absorbería todas las empresas industriales que se avinieran a la constitución de dicho Banco, capitalizando sus respectivas instalaciones, (...) con acciones del propio Banco. De esta forma los obreros y la parte ténica de dichas industrias pasarían a depender de la Generalidad, o de un organismo Autónomo (...) que cuidaría de la dirección de dicha nueva empresa  (...) Los beneficios que se obtuvieran serían distribuidos una tercera parte para el mejoramiento de los jornales (...)  otra tercera parte para retribución de las acciones, a las que se garantizaría (...) un interés de 5 por ciento, y la parte restante para mejoramiento del utillaje, fabricación y expansión de la riqueza industrial catalana”.

Aquelles iniciatives s’havien desvelat després de l’ensorrament sobtat del Banc de Reus; primera entitat financera de Catalunya i una de les quatre principals de l’estat espanyol. En l’etapa iniciàtica de la Generalitat republicana, el Banc de Reus havia estat víctima d’una operació d’estat ordida per Indalecio Prieto, ministre socialista del govern de la República espanyola; i el seu padrí polític Horacio Echevarrieta, president d’Ibèria, d’Iberduero, de Astilleros Españoles, i un dels màxims accionistes dels bancs de Bilbao, de Biscaia, i de Santander. Prieto i Echevarrieta havien ordit la retirada sobtada de tots els fons públics dipositats al Banc de Reus (05/07/1931), fet que va provocar la fallida de l’entitat; la ruïna dels seus accionistes; i la pèrdua del poder financer català.