Tal dia com avui de l’any 1935, fa 85 anys, Diego Hidalgo Duran, del PRR lerrouxista i ministre de defensa de la República espanyola, signava la cessió de la propietat de les Drassanes de Barcelona a favor de l’Ajuntament de la ciutat; en aquell moment presidit per Joan Pich i Pon, també del PRR i que havia estat imposat a l’alcaldia pel govern central després dels Fets del Sis d’Octubre (1934). El retorn de les Drassanes a propietat municipal culminava les velles reivindicacions de la ciutat que remuntaven a l’època de l’ensorrament de les muralles (1860).
El referent més antic de les Drassanes barcelonines data de principis de la centúria del 1200, durant l’etapa expansiva de Jaume I. Aquelles Drassanes inicials s’ampliarien, progressivament, a mesura que l’expansió mediterrània -comercial i militar- dels segles XIV i XV, demandava unes instal·lacions capacitades per a la fabricació i reparació de la potent flota naval catalana. L’any 1493, s’hi va construir la Marigalant, la nau capitana del segon viatge colombí (1493-1494), finançada per un grup de mercaders de Barcelona, i tripulada exclusivament per catalano-valencians.
Durant la seva època de màxima activitat (segle XV, XVI i XVII) s’hi van arribar a construir dotze vaixells a la vegada; i es van convertir en un dels principals exponents de l’economia productiva i exportadora de la Catalunya preindustrial. Per aquest motiu s’hi van fer obres de reforma i d’ampliació seguint sempre el model arquitectònic gòtic inicial. Després de la Revolució i Guerra dels Segadors (1640-1652), el rei hispànic Felip IV les va confiscar, les va convertir en un quarter militar i va desviar la producció de Barcelona a l’Arsenal Reial de Cartagena. Les Drassanes serien quarter fins al 1935.
El 23 d’octubre de 1936, Josep Tarradellas (ERC), conseller primer de la Generalitat, a proposta de l’alcalde de la ciutat Carles Pi i Sunyer (ERC) i del Patronat de l’Escola Nàutica de Barcelona, signava el decret de conversió de les Drassanes en el Museu Marítim de Barcelona.