Tal dia com avui de l’any 1939, fa 91 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya i a la conclusió de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament de Barcelona, presidida per l’alcalde Miguel Mateu Pla (conegut popularment com “el Mateu dels ferros”) promulgava un decret que substituïa el nom de totes les escoles públiques de primària de Barcelona que tenien relació amb la cultura catalana o amb el republicanisme.
La premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 18/08/1939) publica que “con el nombre de Obispo Irurita se denomine ej grupo escolar de la calle de Casanova titulado de Pablo Iglesias; con el de José Bertrán y Güell el de La Farigola; con el del general Primo de Rivera el grupo escolar Baldiri Reixach, y con los de Pintor Fortuny, Luis Antúnez, Ramiro de Maeztu, los hasta hoy rotulados con los de Avenç, Can Tunis y Giner de los Ríos”.
L’obsessió dels mesells locals a satisfer els capitostos del règim, conduiria a situacions ridícules. Irurita va ser un bisbe oficialment afusellat per revolucionaris incontrolats que la investigació moderna situa a Barcelona de paisà després de l’ocupació de la ciutat. Primo de Rivera havia liquidat la xarxa d’ensenyaments professionals de la Mancomunitat “porque ayuda a destruir la gran obra nacional”. I Bertran i Maeztu no eren més que propagandistes del corporativisme feixista.
Però la línia que separava el ridícul de l’esperpent, la traspassarien quan va decidir rebatejar els centres escolars de la plaça Espanya; anomenats provisionalment “1”, “2”, i “3” . El decret deia que: “se rotulen con los nombres de Calvo Sotelo y José Antonio Primo de Rivera (líders de les formacions ultradretanes Bloque Nacional i Falange) y Víctor Pradera (un furibund antibasquista i anticatalanista)". Els tres havien estat assassinats, i eren considerats icones de la ideologia nacional-catòlica espanyolista.