Tal dia com avui de l’any 1943, fa 77 anys, concloïa un cicle de conferències mèdiques impartit a la Universitat de Barcelona, que va comptar amb la destacada participació d’Ernst Baader, comandant-metge de l’exèrcit del règim nazi alemany i director de l’Institut de Malalties Professionals de la Universitat de Berlín. Era el tercer cop que Baader visitava Barcelona. En la primera ocasió (1940) havia estat convidat per Fomento del Trabajo (1940) —entitat, llavors, intervinguda pel règim franquista—-, en la segona (1941), per l’Instituto Nacional de Previsión i en aquella tercera ocasió (1943), per l'Obra Sindical 18 de Julio.
Ernst Baader era un destacat membre del partit nazi alemany. Havia estat promogut a una càtedra de la Universitat de Berlín (1933) poc després de l’ascens al poder dels nazis i la depuració de professors universitaris jueus. I, si bé no va tenir una responsabilitat directa en la gestió dels camps d’extermini nazis, els seus treballs d’investigació —relacionats amb les patologies pulmonars derivades de la inhalació de gasos tòxics i materials pesants— s’aplicarien activament a l'Endlösung der Judenfrage (la Solució Final al problema jueu). En aquella tercera ocasió (1943) es va fer acompanyar pel seu col·laborador Ogniveck.
No obstant això, coincidint amb les seves visites a Barcelona havia estat el cap del gueto de Minsk (Bielorússia) i, entre altres coses, havia agredit brutalment, violat salvatgement, i ordenat assassinar a la forca la partisana jueva Masha Bruskina, de 17 anys d’edat. Ernst Baader havia estat públicament reconegut, per les autoritats del règim franquista (1940), com un “amigo de España”. En aquell cicle de conferències mèdiques hi van participar, també, destacats facultatius ideològicament relacionats amb el totalitarisme, com el psiquiatre valencià i ultracatòlic Juan José López Ibor, que posteriorment seria assessor del Vaticà en matèria de sexualitat.