Tal dia com avui de l’any 1711, fa 309 anys, un grup de comerciants i d’advocats que formaven la Junta de la Casa del Port Franch de Barcelona, presentaven a la Generalitat el projecte definitiu de la constitució d’un port franc. Aquella proposta havia estat presentada amb anterioritat (17 de desembre de 1710), però el Consell de Cent l’havia rebutjada perquè el seu reglament entrava en conflicte amb les atribucions polítiques i fiscals del govern municipal. A tenor de les inscripcions al Dietari de la Generalitat, consignades els dies immediatament anteriors, el reglament del futur port franc no s’havia, pràcticament, modificat; i els promotors d’aquell projecte buscaven el suport polític de la Generalitat, per a forçar l’aprovació del Consell de Cent.
El projecte de destinar una part de la zona portuària de Barcelona a port franc era una vella aspiració de les elits mercantils de la ciutat. S’havia debatut àmpliament a la Casa de la Llotja des del 1690; i s’havia proposat situar-lo precisament davant d’aquell temple de les classes mercantils catalanes. Però l’entronització del primer Borbó hispànic (1701) i l’inici de la Guerra de Successió a Catalunya (1705) ho havien endarrerit. Finalment, l’any 1710, en un context polític internacional que apuntava la fi de les hostilitats per l’esgotament dels contendents; i que hauria consolidat un mapa europeu on Catalunya quedava com l’únic domini mediterrani dels Habsburg de Viena, es va decidir impulsar, definitivament, el projecte.
El Port Franc de Barcelona era un projecte expansiu que partia de la creació de la principal empresa mercantil catalana establerta durant la primera dècada de la centúria del 1700: la Companyia Nova de Gibraltar, fundada el 1709 per Salvador Feliu de la Penya i Picart, que -aprofitant el context bèl·lic- comerciava directament amb els grans ports americans (els de totes les colònies europees) evitant el monopoli de la Casa de Contratación. El projecte de port franc no es desenvoluparia per la intensificació del conflicte successori, que acabaria amb l’ocupació borbònica de Catalunya. Aquell projecte restaria inèdit perquè la classe mercantil que l’impulsava va ser empresonada o va haver d’emprendre el camí de l’exili.