Tal dia com avui de l’any 1940, fa 80 anys, la premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 29/06/1940), publicava que la policia del règim franquista havia desarticulat —aparentment de forma definitiva— una xarxa clandestina de solidaritat amb les famílies dels presos republicans reclosos als penals de Catalunya. En aquell moment hi havia milers de famílies de presos polítics (alguns estudis afirmen que superava la xifra de les 30.000) que havien estat estigmatitzades: se'ls negava l’accés a l’alimentació i al treball.

Segons la mateixa premsa, aquella xarxa estava formada per grups autònoms (que sumarien dotzenes de persones) que atracaven bancs i domicilis particulars; i una intendència clandestina encarregada de repartir el botí entre les famílies més necessitades dels presos republicans: “la Policía ha logrado localizar y detener a los componentes de una banda de atracadores entre los que figura una mujer que estaba encargada de repartir el producto de los atracos entre los familiares de individuos que están condenados por delitos perpetrados durante el período marxista”.

La mateixa nota informativa era un compendi de contradiccions. Per una costat, titulava la noticia com “Capturada una banda de atracadores”. Però, per un altre —molt reveladorament— relatava que en els registres als domicilis dels detinguts, la policia havia intervingut listas de personas que han denunciado a criminales rojos, y otras de autores de delitos comunes”. Aquest fet confirmaria que l’abast, la naturalesa i els objectius d’aquella xarxa anaven més enllà de la d’una simple “banda” de delinqüents comuns.

Finalment, s’intuïa que la cúpula no havia estat detinguda. En la mateixa nota s’informava que “La banda, a cuya actuación ha puesto fin la Policía, fue organizada en la cárcel por un sujeto que está condenado a 30 años de presidio por su actuación criminal durante la dominación roja, el cual captó la colaboración de otros individuos que se encontraban recluidos y luego fueron libertados”. Aquesta versió resultava inversemblant en l’escenari de repressió, delació i terror que presidia les presons franquistes. No es va publicar el nom de cap detingut, ni el de la persona responsable de la “banda”.