Tal dia com avui de l’any 1964, fa 56 anys, la premsa de l’època (Hoja del Lunes), publicava que el dia anterior (01/11/1964) s’havia celebrat l’acte protocol·lari de reversió de la propietat del Canal d’Urgell a favor de la Comunitat de Regants. A l’inici de les obres (1847) la companyia constructora Girona i Clavé -de Barcelona- i els milers de propietaris agraris que es beneficiarien d’aquella infraestructura havien pactat que els promotors recuperarien la inversió amb el cobrament, durant cent anys, d’una onzena part de les collites de la zona irrigada.

També es va pactar que passat un segle de la inauguració (1862), la inversió que havien fet els promotors es consideraria amortitzada i la propietat passaria a la Comunitat de Regants, que el 1964 estava formada per 12.000 famílies pageses. El canal d’Urgell havia estat l’obra civil més important de la Catalunya del segle XIX. Estava format per una xarxa de més dos-cents quilòmetres de canal i sèquies principals i secundàries, que havien transformat en regadiu una superfície de més de 80.000 hectàrees, i havien canviat totalment el paisatge natural i humà del territori. 

A mesura que s’apropava la data de reversió de la propietat, es va crear una atmosfera d’incertesa. El ministeri d’Obres Públiques, en aquell moment dirigit pel monàrquic joanista Jorge Vigón, hauria filtrat l’interès dels ministres falangistes) a nacionalitzar el Canal d’Urgell. Finalment, aquella enèsima lluita intestina es resoldria a favor de Vigón, que aprofitaria per donar-se un bany de masses. En la cerimònia de reversió, celebrada a Castell del Remei (Penelles-La Noguera); Vigón va eclipsar els autèntics protagonistes (els representants de la constructora i dels regants).

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat