Tal dia com avui de l’any 1707, fa 313 anys, a Almansa (Corona castellanolleonesa), i en el context de la Guerra de Successió als camps de batalla peninsulars (1705-1715), l’exèrcit borbònic francocastellà comandat per James Fitz-James Stuart -duc de Berwick-, derrotaven l’exèrcit aliat austriacista, comandat per Henry de Massué, comte de Galway. Les tropes borbòniques estaven formades per 20.000 infants, 8.000 cavalls i 20 peces d’artilleria. I les aliades, per 16.000 infants, 6.000 cavalls i 24 peces d’artilleria.
Aquella transcendent batalla, que es saldaria amb 9.000 baixes (3.000 al bàndol borbònic i 6.000 al dels aliats), significaria el trencament del front sud del conflicte i precipitaria l’ocupació borbònica del País Valencià. L’exèrcit del regne de València, format per les forces de la Generalitat valenciana i els voluntaris maulets; abandonat pels seus aliats anglesos, portuguesos i neerlandesos, no va poder resistir l’avanç de les tropes borbòniques, que en el camí entre Almansa i València cap i casal van destruir tots els pobles i viles que van trobar al seu pas.
Tres setmanes després de la Batalla d’Almansa, els borbònics ocupaven València cap i casal, i es lliuraven a una brutal repressió que, durant setmanes, conduiria milers de persones a les masmorres i a la forca. Felip V, a través de Berwick, va ordenar depurar tots els símbols valencians de la ciutat. I el 12 de juny, D’Arfeld -lloctinent de Berwick- ocupava i destruïa Xàtiva, en aquell moment -amb 12.000 habitants- la segona ciutat del País Valencià. Abans d’acabar l’any, Felip V publicaria el Decret de Nova Planta, que liquidava totes les institucions de govern del País Valencià.