Tal dia com avui de l’any 1897, fa 123 anys, en el context de la tercera i definitiva Guerra de Cuba (1895-1898), es produïa el relleu en la presidència de la principal organització independentista cubana: la República de Cuba en Armas. En aquell acte el president sortint Carlos Manuel Céspedes cedia el testimoni a Bartomeu Masó, que d’aquesta forma es convertia en la personalitat política més rellevant de l’independentisme cubà. Masó va ser president d’aquesta organització fins el 1899, durant l’etapa transitòria d’administració nord-americana de l’illa (1898-1902).

Bartomeu Masó Márquez havia nascut l’any 1830 a l’explotació agrària Cerca Pie, a Yara (sud-oest de l’illa); i era fill dels propietaris Bartomeu Masó -natural de Sitges (Garraf)- i Carmen Márquez -natural de Bayamo (Cuba)-. Els Masó eren una nissaga de comerciants que tenien una llarga i intensa relació amb l’illa de Cuba. Segons alguns biògrafs de Masó, durant la seva primera joventut es va dedicar a l’activitat comercial d’exportació a la ciutat portuària de Manzanillo (a pocs quilòmetres de Yara), molt probablement com agent comercial de la seva família catalana.

L’any 1869 va ser un dels creadors de la primera organització independentista cubana: la República de Cuba en Armas. Aquesta organització va aconseguir el suport internacional de diverses potències, que la reconeixerien com l’únic govern legítim de Cuba. I l’any 1897, a l’inici del seu mandat, nomenaria una ponència (formada pels consellers del govern revolucionari) que redactaria la primera Constitució cubana. Aquella carta magna revolucionària seria vigent en el territori controlat pels independentistes fins a l’acabament de la guerra (1898).

La República Cubana en Armas seria la creadora del Ejército Libertador (l’exèrcit mambí). Després de l’expulsió de l’administració colonial hispànica, Masó va dissoldre el govern i va entregar el poder a la recent creada Asamblea de Representantes de la Revolución Cubana (1899-1902), que seria l’encarregada de negociar amb el govern dels Estats Units la independència definitiva de l’illa. En les primeres eleccions presidencials de la història de Cuba (1902), Masó va retirar la seva candidatura quan es va filtrar que el govern nord-americà donava ple suport al seu principal rival Tomás Estrada.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat