Tal dia com avui de l’any 1897, fa 123 anys, a Arrasate (País Basc); el periodista i anarquista italià Michelle Angiolillo assassinava el president del govern espanyol Antonio Cànovas del Castillo. Aquell fet es va produir al balneari de Santa Àgueda, i, segons les fonts documentals, quan Angiolillo va ser detingut va declarar que l’havia tirotejat en resposta a les tortures i afusellaments dels líders anarquistes de Barcelona a mans de l’exèrcit espanyol després de l’atemptat contra la processó de Corpus al carrer dels Canvis Nous, al barri barceloní del Born.
Un any abans (07/06/1896), un desconegut -que la investigació historiogràfica identifica com François Girault-, des del terrat d’una fonda situada a la intersecció dels carrers Canvis Nous i Arenes dels Canvis, havia llençat una bomba de metralla Orisini de fabricació casolana contra la processó de Corpus i la comitiva que contemplava el seu pas, que va causar 12 morts i 70 ferits. La premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 08/06/1896) destacava que algunes de les víctimes mortals eren nenes abillades amb el vestit de la primera comunió.
Tot seguit, les autoritats governatives espanyoles a Barcelona, van assenyalar el moviment anarquista com a responsable de l’atemptat, i van desplegar una cacera que es traduiria en la detenció i tortura de vuitanta-set persones. La Guàrdia Civil obtindria la confessió de l’italià Tomàs Ascheri Fossati, un tenebrós personatge que la premsa de l’època havia acusat de ser un talp del governador Hinojosa, infiltrat en els moviments llibertaris. Ràpidament es va desfermar la sospita que l’atemptat contra la processó de Corpus havia estat un atac de falsa bandera.
La repressió contra la pretesa autoria d’aquell atemptat es saldaria amb dotzenes de denúncies per tortura (al rossellonès Josep Thiolouse, que no sabia parlar castellà, el van fuetejar “hasta que hubo aprendido el castellano”); i amb un consell de guerra i l’afusellament de sis líders anarquistes: Antoni Nogués, Josep Molas, Jaume Vilella, Lluís Mas, Sebastià Sunyer i Joan Alsina; dels sindicats gremials de Gràcia i de Sants. En canvi, Girault va escapar a París, i, sospitosament, algú li va facilitar la fugida a Buenos Aires on se li perdria la pista per sempre.