Tal dia com avui de l’any 1940, fa 80 anys, en el context de la duríssima postguerra que va seguir al conflicte civil espanyol, la premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició de l’11/08/1940), anunciava un cicle de conferències a càrrec de la dirigent carlina María Rosa Urraca Pastor, coneguda -entre les seves pròpies files polítiques- com “Miss Cavernícola”. La mateixa premsa anunciava que “dichas charlas desarrollaran el tema «Cómo empezamos», describiendo los trémulos, emocionantes y heroicos momentos iniciales da la magna Cruzada nacional”.

L’ascens i caiguda política de Urraca dibuixa amb una gran precisió els conflictes caïnites entre les famílies polítiques del franquisme durant i després del conflicte civil. Urraca havia destacat pel seu compromís amb l’impuls del paper de la dona en el món professional. No obstant això, aquest ideal estava molt mediatitzat per la seva particular ideologia tradicionalista. Per aquest motiu, el moviment carlí l’havia batejada com a “Miss Cavernícola”. Segons el professor Moral Roncal, de la UNED, en l’espectre tradicionalista la caverna simbolitzava els valors de la decència i de la virtut.

Acabada la guerra (1939) i durant el període de màxima col·laboració entre els règims franquista espanyol i nazi alemany (1940-1942) -de la mà de Ramon Serrano Súñer conegut popularment com “el cuñadísimo”-, els falangistes van aconseguir arraconar els carlins, i Pilar Primo de Rivera acabaria eclipsant María Rosa Urraca en el paper de la dona que volia simbolitzar els pretesos valors del règim nacional-catòlic franquista. Urraca, molt crítica amb el paper que el règim franquista havia assignat a la dona desapareixeria ràpidament de la política.

En canvi, Pilar Primo de Rivera,  que predicava que “la familia y los niños constituían el único objetivo a conseguir en la vida para las mujeres” i que “las mujeres nunca descubren nada; les falta el talento creador reservado por Dios para inteligencias varoniles”, va tenir un paper destacat fins a la substitució de la “vieja guardia” pels “tecnòcrates” (1960).