Tal dia com avui de l’any 1975, fa 43 anys, moria a Barcelona el professor Agustí Duran i Sanpere, historiador, arxiver, arqueòleg, conferenciant i difusor de polítiques culturals. Duran i Sanpere, nascut a Cervera (Segarra) l’any 1887, va dedicar tota la seva vida professional a la recuperació, catalogació i concentració de dotzenes de fons documentals dispersos; que un cop posats a disposició dels investigadors, permetrien l’estudi i la divulgació de la història de Catalunya des d’una perspectiva nacional. Els treballs d’investigació d’historiadors de la talla de Pierre Vilar o de Jaume Vicens-Vives, per citar dos exemples, no haurien estat possibles sense la tasca prèvia del professor Duran i Sanpere. També seria l’iniciador d’excavacions arqueològiques de poblats de l’època nord-ibèrica al Pla d’Urgell i al Maestrat valencià.

Malgrat que era doctor en Dret, tota la seva carrera professional va estar abocada al món de la història. L’any 1914 va organitzar l’Arxiu Municipal de Cervera, un dels més rics del país en documentació civil medieval i moderna. El 1917 va catalogar tota la documentació municipal de Barcelona anterior a 1714, dispersa entre diverses dependències i en perill de deteriorar-se irreversiblement; i la va ubicar en un espai propi: l’Arxiu Històric de Barcelona. Poc després hi reuniria els fons documentals de l’època contemporània i crearia les primeres hemeroteca i fototeca de la ciutat. I durant l’Exposició Internacional de 1929 seria el responsable del Pavelló d’Història de Barcelona, que seria la gènesi del Museu d’Història de Barcelona i de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona.

Mor Duran i Sanpere, que va salvar de la destrucció la Història de Catalunya. Familia Duran Grau a la casa pairal de Cervera, convertida després en museu d'història. Font Museu de Cervera

Família Duran Grau a la casa pairal de Cervera, convertida després en museu d'història / Font: Museu de Cervera

Però el gran deute que la societat tenia, té i tindrà amb la figura de Duran i Sanpere és per la seva tasca de salvació dels fons documentals catalans. El 1936 va ser nomenat cap de la Secció d’Arxius del Servei del Patrimoni Històric de la Generalitat. Durant el conflicte civil espanyol (1936-1939) va assumir la tasca de protegir el patrimoni documental, que estava en perill de destrucció, tant per part d’elements incontrolats de la República, com pels efectes dels bombardeigs de l’aviació franquista. Duran i Sanpere va reunir 15.000 metres lineals de documentació i 150.000 pergamins, i els va dipositar en cellers de cases particulars de Viladrau (Osona); evitant d’aquesta forma que es perdessin per sempre. Fet que no li estalviaria que, acabada la Guerra Civil, les autoritats franquistes el depuressin professionalment.