Tal dia com avui de l’any 1944, fa 78 anys, al Talladell (actualment un poble del municipi de Tàrrega), moria Dolors Codina i Arnau, que havia estat la primera alcaldessa de Catalunya. Codina va ser nomenada alcaldessa del Talladell  (Urgell) el 1924 pel règim dictatorial del general Primo de Rivera. Tot seguit al cop d’estat que havia conduït Primo de Rivera al poder (setembre, 1923) el Directorio Militar havia cessat tots els alcaldes i regidors de l’estat espanyol, elegits democràticament als comicis municipals de 1920 i els havia substituït per elements ideològicament o sociològicament propers al nou règim. En canvi, deu anys més tard (febrer, 1934), Nativitat Yarza es convertiria en la primera alcaldessa elegida democràticament a Catalunya i a l’estat espanyol. Yarza va ser alcaldessa de Bellprat (Anoia).

Segons la investigació historiogràfica, Codina, nascuda a Lleida el 1878, era la pubilla d’una família de terratinents agraris de l’Urgell formada per Joaquim Codina Canut (del Talladell) i Teresa Arnau Moncusí (de Bell-lloc). Segons la mateixa investigació, Codina es va criar al Talladell (llavors un petit poble de 500 habitants) i va rebre una educació destinada a administrar les propietats familiars. Aquesta investigació destaca, també, que durant la seva etapa com a alcaldessa (1923-1930) va dinamitzar la vida cultural del poble: va crear la Sociedad Coral La Aurora i va promoure diversos actes musicals i culturals. Va cessar com a alcaldessa l’any 1930, amb l’ensorrament del règim dictatorial, el nomenament d’alcaldes provisionals i la convocatòria d’unes eleccions municipals, que provocarien la caiguda de la monarquia (abril 1931).

Posteriorment, no va exercir mai més un càrrec públic. Durant la II República i fins a l’esclat de la Guerra Civil (1931-1936) es va dedicar a l’administració de l’extens patrimoni familiar. I durant el conflicte (1936-1939), amenaçada per elements incontrolats, es va ocultar en algun lloc de Barcelona. En acabar la Guerra Civil va retornar al Talladell, i va recuperar el patrimoni (que a l’inici del conflicte havia estat transitòriament confiscat pels revolucionaris) i la seva posició social dins aquella comunitat rural. Va morir sense descendència als 66 anys (1944), oficialment a causa d’un infart de miocardi. I vint-i-cinc anys més tard (1969), el poble del Talladell perdia la seva independència municipal: el règim franquista l’agregava per la força al municipi de Tàrrega.