Tal dia com avui de l’any 1648, fa 374 anys, a Münster (llavors principat independent de Münster, al Sacre Imperi Romanogermànic); se signava la Pau de Münster, que posava fi a la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), considerada la veritable primera guerra mundial. Aquest conflicte va enfrontar les dues principals potències europees (les monarquies hispànica i francesa) i els seus respectius aliats, per a dirimir el lideratge continental. Al bàndol hispànic es van alinear bona part dels principats de l’Imperi Romanogermànic —vinculats políticament als Habsburg hispànics i austríacs—; i al bàndol francès es van alinear, principalment, les potències emergents atlàntiques.
Des del 1640, Catalunya no formava part de la monarquia hispànica. Havia signat un tractat polític i militar amb la monarquia francesa (Pacte de Ceret, setembre de 1640); i actuava com un estat independent en l’òrbita política de París. Precisament, en aquell moment, Catalunya estava immersa en la Guerra de Separació —també anomenada Guerra dels Segadors— (1640-1652/59) contra la monarquia hispànica, representada pel rei Felip IV, que no havia acceptat la decisió de les institucions de govern de Catalunya (la renuncia a formar part de l’edifici polític hispànic); i que havia obert un conflicte a gran escala per ocupar militarment el Principat.
En aquell context internacional, Catalunya com a estat sobirà alineat amb la monarquia francesa i les potències atlàntiques, va disposar d’una cadira en la taula on es va negociar aquella pau. Aquesta cadira va ser ocupada per Francesc de Montpalau, ambaixador català davant la cort de París i amic personal del cardenal Mazzarino, ministre plenipotenciari de la monarquia francesa. L’elecció de Montpalau va ser fruit d’un acord entre les cancelleries de Barcelona i de París. Un dels acords més rellevants d’aquell tractat internacional seria el reconeixement hispànic a la independència dels Països Baixos neerlandesos, que ja ho eren de facto des del 1572.
Imatge principal: Gravat de Munster. Font: Wikimedia Commons