Tal dia com avui de l’any 1526, fa 492 anys, moria a La Puebla de Montalbán (Castella) Diego Colón Moniz Perestrelo, fill i hereu de l’almirall Cristòfol Colom i de la seva primera esposa, l’aristòcrata portuguesa Filipa Moniz Perestrelo. Segons la historiografia castellana, Diego Colón va morir sobtadament als quaranta sis anys mentre es dirigia a Sevilla per a assistir a les noces del rei Carles I (el net de Ferran d’Aragó i el primer Habsburg hispànic) amb la princesa Isabel de Portugal. Però altres fonts documentals situen la data de la seva mort en una etapa en què estava immers en duríssims processos judicials contra la monarquia hispànica —per reclamar la restitució de l'herència, en forma de càrrecs, que l’hi havia llegat el seu pare— i que faria impossible la seva participació en una celebració d’aquelles característiques.

Diego Colón havia nascut l’any 1480 a la colònia portuguesa de Porto Santo (Madeira) que administrava el seu avi matern Bartolomé Perestrelo. A la mort del seu pare (1506) havia d’heretar la condició d’almirall, que havia quedat suspesa després de l’empresonament de Cristòfol i de Bartomeu Colom (1500). El rei Ferran d’Aragó —que ja era vidu— es va negar en rodó a restituir els drets de Cristòfol Colom en la persona del seu fill i hereu Diego Colón i el va nomenar governador de La Hispaniola subjecte a l’administració de la metròpoli. D’aquesta forma s’iniciaria una llarga història de plets amb el rerefons de les Capitulacions de Santa Fe (1492) —el contracte entre la monarquia hispànica i Colón previ al primer viatge— que no finirien fins a la seva sobtada mort.

Mor Diego Colon, el fill i hereu de l'almirall Cristofol Colom. Mapa de La Hispaniola (1498). Font Arxiu d'ElNacional

Diego Colón, però, no va renunciar mai al projecte que havia iniciat el seu pare. Va recuperar la política de creació d’estructures d’estat a La Hispaniola per a convertir-la en una entitat pròpia integrada en l’edifici polític hispànic; que generaria la reobertura del conflicte entre els colons d’origen catalano-valencià (partidaris de Colom) i els d’origen castellano-lleonès (partidaris de l’estatus colonial subordinat a l’administració hispànica) que s’havia viscut en temps de la governació de Cristòfol i Bartomeu. Diego Colón, com el seu pare i el seu oncle, patiria la persecució política i judicial de la monarquia; i després de morir; el seu hereu Luis Colón, pressionat i amenaçat pel poder, acabaria renunciant definitivament a les condicions i beneficis que li atorgaven les Capitulacions.