Tal dia com avui de l'any 1918, fa 99 anys, al paranimf de la Universidad Nacional de Córdoba (Argentina) l'advocat i activista dels drets humans Deodoro Roca i un important grup d'estudiants feien públic el Manifiesto Liminar, un text d'una importància cabdal en la història cultural argentina; i que seria la punta de llança del procés de reformes que van transportar el sistema universitari argentí a la modernitat. El Manifiesto Liminar denunciava l’anacrònica estructura universitària d'origen colonial, escandalosament classista i discriminatòria que era, en paraules de Roca, “l'última cadena que els lligava a una antiga dominació monàrquica i monacal”.

Deodoro Roca era besnet, per banda paterna, dels catalans Felip Roca i Cathà i Esperança Folrà i Lledó –que van néixer i viure durant el segon i tercer quart del segle XVIII a Arenys de Munt (Maresme)–, el seu fill Felix Roca i Folrà –l'avi de Deodoro Roca– nascut i criat al poble dels seus pares, es va establir a Córdoba (llavors virregnat del Riu de la Plata) durant els primers anys de la liberalització del comerç amb Amèrica. L'avi Felix es va casar a l'Argentina amb una criolla d'origen basc i va formar una família que va mantenir les arrels catalanes. El pare de Deodoro Roca, Agustín Roca, casat també amb una criolla d'origen basc, i ell mateix eren capaços de mantenir una mínima conversa en català.

Deodoro Roca. Córdoba (Argentina) principis del segle XX. Carrer Rivadavia. Casa pairal dels Roca argentins. Font Wikimedia Commons

Casa pairal dels Roca argentins (Córdoba principis del segle XX)

El Manifiesto Liminar va catapultar el sistema educatiu argentí cap a la modernitat. No es pot explicar la incorporació d'Argentina al primer món –i el seu lideratge cultural en el continent sud-americà– sense l'aplicació de les reformes universitàries del manifiesto que van formar les elits que governarien el país i dirigirien les principals institucions culturals i les empreses dels sectors més estratègics de l'economia. El capital intel·lectual de la reforma va evitar que l'Argentina –a diferència d'altres països de la regió– es convertís en un vedat de les classes criolles d'origen colonial. Poc després, altres països de la regió adoptarien la reforma amb el mateix propòsit.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat