Tal dia com avui de l’any 1713, fa 308 anys, en el context de la darrera fase de la Guerra de Successió hispànica (1701-1715), anomenada Guerra dels Catalans (1713-1714); i a la zona d’extramurs de Barcelona, finalitzava el Combat de Santa Madrona, el primer enfrontament entre defensors i atacants des que els exèrcits borbònics francocastellans —comandats pel duc de Pòpoli— havien posat setge a la ciutat (25/07/1713). Aquella operació bèl·lica (iniciada pels borbònics i que tenia el propòsit de guanyar la posició de Montjuïc), es va acabar decantant cap als interessos dels defensors.

L’operació que culminaria amb el Combat de Santa Madrona s’havia iniciat una setmana abans (03/09/1713). Els regiments de fusellers catalans de Santa Eulàlia, de la Concepció i de Sant Vicenç, comandants pel general Villarroel, havien efectuat una incursió en camp enemic (fora muralles) per obligar el quarter general borbònic —situat a Sants— a recular; i d’aquesta forma, allunyar els assetjants del castell de Montjuïc. Com a resultat d’aquella primera operació, anomenada Combat de la Creu Coberta, els borbònics van haver d’endarrerir i refer els plans d’atac inicials.

En aquell escenari bèl·lic, el domini de la fortalesa de Montjuïc es considerava de vital importància. Els borbònics pretenien conquerir el castell amb el propòsit de bombardejar Barcelona. Tot i la reculada borbònica de la primera setmana de setembre, Pòpoli, contrariat i irat, va reorganitzar l’atac: va ordenar ocupar el Convent de Santa Madrona, situat a la falda de la muntanya de Montjuïc (a l’actual barri del Poble Sec), per trencar la comunicació entre el castell i la ciutat; i va llençar 3.000 efectius d’infanteria, que es va abraonar sobre aquella avançada a baioneta calada.

El resultat va ser devastador pels interessos borbònics. El Convent de Santa Madrona, defensat pels fusellers catalans, va rebutjar amb èxit la primera onada borbònica. I les bateries del castell de Montjuïc, dirigides pels artillers catalans, van bombardejar insistentment les línies d’atac borbòniques que s’aproximaven al convent, i van fer la resta. Al final de la jornada del 10 de setembre de 1713, els supervivents borbònics es retiraven a la desbandada després de perdre la quasi totalitat dels efectius que havien intervingut en aquella operació.