Tal dia com avui de l’any 304, fa 1.717 anys, Publi Dacià, curial (l’equivalent a alcalde) romà de Valentia (l’actual València), ordenava cremar viu Vicent, en aquells moments la personalitat més rellevant de la comunitat cristiana local, que, segles després, seria canonitzat i elevat a la categoria de patró de la ciutat de València. Segons la majoria de les fonts, Vicent va ser lligat a una graella que, tot seguit, va ser dipositada sobre una foguera. Les mateixes fonts revelen que aquell assassinat va ser presentat com un gran espectacle, en el context de la duríssima repressió contra les comunitats cristianes desfermada per l’emperador Dioclecià i es va perpetrar en un espai públic que, actualment, es correspon al carrer del Mar, prop de la plaça de la Reina.

Les fonts documentals aporten poques dades de la vida de Vicent, però el que sí que revelen és que havia nascut a Osca —molt probablement en una família que ja professava el cristianisme— i que, des de molt jove, havia estat diaca (assistent seglar) del bisbe Valeri (primer bisbe de la història del territori que més endavant seria Aragó). Segons les mateixes fonts, Vicent va escapar de Caesaraugusta (l’actual Saragossa) en el decurs d’una de les moltes persecucions desfermades per les autoritats locals romanes. Algunes fonts esmenten que va ser desterrat a València, i d’altres afirmen que escapant de la persecució hi va trobar refugi. En qualsevol dels casos, de seguida, va adquirir un paper protagonista dins la comunitat cristiana local de Valentia.

Després del seu assassinat, Vicent va ser enterrat per la comunitat cristiana local en una cerimònia secreta i en un cementiri clandestí situat a extramurs, sobre l’actual carrer de l’Ermita, al districte de la Roqueta. Les fonts documentals revelen que, en aquells moments, la comunitat cristiana valenciana tenia una història molt recent, però, en canvi, era relativament nombrosa, abastava totes les capes de la societat (principalment les classes privilegiades) i estava molt ben organitzada. L’assassinat de Vicent va quedar instal·lat en la memòria col·lectiva d’aquella comunitat, i a partir de l'oficialització del cristianisme com a religió de l’Imperi (380) va ser convertit en la icona local de la resistència cristiana a la persecució desfermada per l’estat romà.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat