Tal dia com avui de l’any 1359, fa 660 anys, a Cervera (Segarra) es reiniciaven les Corts del Principat de Catalunya, presidides pel comte-rei Pere III, destinades a negociar el donatiu que els estaments del país havien de concedir al monarca per finançar la guerra amb la corona castellano-lleonesa. Aquell conflicte, conegut com la Guerra dels Dos Peres (1356-1375), tenia el seu origen en un conflicte civil castellà que s’havia estès al conjunt de territoris del sud-oest europeu. Quan es van obrir les corts de Cervera, Castella havia envaït la comarca aragonesa del Moncayo i els seus aliats genovesos i portuguesos havien desembarcat a la vall baixa del Segura.
En el decurs d’aquelles corts (1358-1359) ―que s’havien iniciat a Barcelona, havien seguit a Vilafranca i estava previst cloure a Cervera―, es va pactar la reglamentació de les funcions dels diputats (els representants a corts dels tres estaments de la societat catalana) com a encarregats de recollir les aportacions concedides al comte-rei, totalment al marge de l’aparell fiscal reial. Aquest pacte, que els estaments li van arrencar al monarca, venia precedit d’una petició de donatiu reial molt més elevada que la que s’havia presentat inicialment a Barcelona. I l’organisme de nova creació que assumiria aquesta tasca es convertiria en la Diputació del General, també anomenada Generalitat.
Amb el decurs del temps, la Generalitat passaria a ser un organisme permanent, fins i tot dotat de més poder polític i fiscal. A principis de la centúria del 1400, la Generalitat ja tenia una traça molt similar a l’actual. I el seu model de funcionament seria el que inspiraria la creació de la Generaliteit dels Països Baixos (1464), fundada amb el mateix propòsit pels Estats Generals de les Disset Províncies (l’equivalent als Braços Estamentals catalans). També, durant el mateix període, inspiraria la creació de les Generalités dels territoris forals del regne de França: el Llenguadoc, la Bretanya, la Normandia, l’Alvèrnia o el Perigord, entre d’altres.