Tal dia com avui de l’any 1905, fa 115 anys, a Barcelona, moria Consuelo  Giménez Escuder, la primera model pictòrica catalana d’ètnia gitana. Consuelo va morir tràgicament durant una fortíssima ventada que va provocar importants danys a la ciutat. A causa d’aquell fenomen meteorològic, un mur va caure i va provocar l’ensorrament de la casa on vivien Consuelo i la seva àvia (situada en un solar del carrer Entença). Segons les informacions de l’època, Consuelo va morir immediatament i la seva àvia va ser atesa en un dispensari, però acabaria morint al cap de les hores.

Consuelo havia nascut en una data indeterminada a Barcelona. Les investigacions apunten entre 1885 i 1890, per la qual cosa, quan va morir tenia entre quinze i vint anys. Però malgrat la seva joventut, s’havia convertit en una de les models pictòriques més populars de la Barcelona de principis del segle XX. Va posar, principalment, per al pintor Isidre Nonell, a partir del moment en què aquest va evolucionar de les temàtiques paisatgístiques cap a les figures humanes. Algunes fonts apunten que va ser la primera model d’ètnia gitana que va posar per a un nu.

Consuelo no va ser la primera dona gitana que feia de model. Però sí que seria la primera que ho faria professionalment. Precisament, en l’interval de temps entre els posats ocasionals i els professionals, els seus pares —espantats— la van enviar a Madrid i la van casar amb un gitano. Reclosa i maltractada pel seu marit, va demanar ajut al pintor Nonell i al crític d’art Junyent, que la van rescatar i la van portar de nou a Barcelona. Rebutjada pels seus pares, va haver de viure en condicions precàries amb l’única persona de la seva família que li va donar suport: la seva àvia Josepha Escuder.

Sebastià Junyent va descriure Consuelo com una dona que era “alta, magra i de perfil esmolat” i que tenia “el front petit, els ulls esviaixats, el nas aquilí, els llavis molçuts, la barba petita (...) la pell morena y satinada, son cabell negre y llustrós (...) tenia pupil·la de foc, que amb els ulls amarrava i amb la boca matava (...) Pobra Consol! Son destí era malaurat”.