Tal dia com avui de l’any 1222, fa 796 anys, moria a Catània (Sicília) l’emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic Constança d’Aragó, filla del comte-rei Alfons I de Barcelona i II d’Aragó i de la princesa Sança de Castella, i germana petita del comte-rei Pere I de Barcelona i II d’Aragó; i que arribaria a la dignitat imperial pel seu matrimoni amb l’emperador Frederic II. Constança no tan sols seria la catalana més poderosa de la seva època, sinó que també posaria els fonaments de l’aliança entre les cases de Hohenstaufen (del seu espòs) i d’Aragó; que posteriorment, es traduiria en la gravitació de Sicília cap a l’òrbita política del Casal de Barcelona.

L’enllaç entre Frederic i Constança és un dels exemples més paradigmàtics de les polítiques matrimonials de les cancelleries de l’època. Quan es va celebrar l’enllaç (1208) Constança, que ja era vídua del seu primer marit, el rei Eimeric I d’Hongria, Croàcia, Dalmàcia i Eslavònia, tenia trenta anys. Després d’enviudar i de perdre, tot seguit, l’únic fill del matrimoni i nou rei, el petit Ladislau, va fugir assetjada pel germà d’Eimeric, que havia usurpat el tron. En canvi, Frederic Hohenstaufen, el seu segon marit, només tenia tretze anys. Però l’interès de la cancelleria de Barcelona a reconstruir la sòlida relació que havia mantingut amb Hongria, els va portar a negociar aquest matrimoni.

L’entrada en escena dels Hohenstaufen austríacs -molt superiors militarment a les forces hongareses- i que amb aquell matrimoni adquirien certs drets dinàstics sobre la corona que havia ostentat Constança, va alterar notablement l’equilibri de pesos a l’Europa oriental.  Els Hohenstaufen van plantejar un conflicte de desgast i l’usurpador Andreu, cunyat de Constança, va comprometre la totalitat del tresor reial per a sostenir-se en el poder. Arruïnat i en mans de l’oligarquia aristocràtica del regne, acabaria obligat a pactar unes compensacions per a la Corona d’Aragó que passarien per casar la seva filla Violant (neboda de Constança) amb el comte-rei Jaume I, nebot de Constança.