Tal dia com avui de l’any 1410, fa 610 anys, estava prevista la legitimació de Frederic d’Aragó i Rizzari, com a hereu al tron catalano-aragonès. Frederic era fill natural de Martí el Jove, rei de Sicília i hereu al tron catalano-aragonès que havia mort prematurament el 25 de juliol de l’any anterior; i de Teresa Rizzari (membre de les oligarquies aristocràtiques sicilianes). I era net natural de Martí I —anomenat l’Humà— que, després de la mort de Martí el Jove, va esmerçar grans esforços polítics i diplomàtics per aconseguir la legitimació de Frederic.

Frederic d’Aragó i Rizzari, que en el moment que havia de ser legitimat era un nen de vuit anys, havia viatjat a Barcelona reclamat pel seu avi patern poc després de la mort del seu pare. Passats nou mesos, les intenses gestions de Martí l’Humà van quedar aturades per la sobtada i misteriosa mort del comte-rei el dia anterior a la cerimònia de legitimació. Benet XIII, conegut com el Papa Luna, que, des del primer moment, havia treballat al costat de Martí l’Humà en la legitimació de Frederic, tot seguit —i molt sospitosament— va abandonar la gestió i va cancel·lar la cerimònia.

A partir d’aquell moment, es van articular les principals candidatures a rellevar Martí l’Humà, sobretot les més poderoses i les més interessades a bandejar el petit Frederic: les de Jaume d’Urgell i de Ferran de Trastàmara. Frederic creixeria a la cort de Barcelona, però la seva vida i la seva figura sempre estarien marcades per la intensa vigilància a què va ser sotmès pels Trastàmara. Finalment, l’any 1434, va ser falsament acusat d’haver espoliat els comerciants genovesos de Sevilla, i empresonat a Ureña (Castella), on acabaria morint en estranyes circumstàncies el 1438.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat