Tal dia com avui de l'any 1827, fa 190 anys, es reunia per darrera vegada el Conselh Generau d'Aran, que havia estat la institució de govern aranesa des del 1313 fins al 1717, convertida posteriorment al Decret de Nova Planta borbònic en una simple entitat administrativa descentralitzada. Durant quatre segles —fins a la liquidació a sang i foc dels règims forals dels països de la Corona d'Aragó— el Conselh Generau havia gestionat pràcticament totes les competències polítiques, jurídiques i fiscals del país. Durant la vigència dels règims forals, Aran es va governar de facto com una república semi-independent dins el Principat de Catalunya.
Durant la guerra de Successió hispànica la societat aranesa prendria partit, decididament, pel candidat Carles d'Habsburg, com l'absoluta majoria de la societat catalana. Amb la victòria militar borbònica, el Conselh va ser políticament i jurídicament anorreat i fiscalment i econòmicament saquejat. Aran era convertit en un “corregimiento” —la divisió administrativa subordinada a la “provincia”—; i la política, la legislació, la fiscalitat i la cultura passaven a ser gestionades des de Madrid aplicant el model de Castella. Entre 1717 i 1827, el Conselh quedaria reduït a la categoria d'un “ayuntamiento mayor” que regia sobre la capital del país i els petits pobles del seu voltant.
Paradoxalment, el primer govern liberal espanyol després de la mort del rei absolutista Ferran VII, donaria l'estocada definitiva al Conselh. Amb la divisió provincial de 1833 —que va esquarterar Catalunya sense cap criteri geogràfic, històric, econòmic o cultural— Aran passava a formar part de la “provincia de Lérida” i les escasses competències que conservava el Conselh Generau serien transferides als ajuntaments del país i a la “Diputación Provincial de Lérida”. No seria fins a l'any 1991, passat més d'un segle i mig, que amb la recuperació contemporània de les institucions de Catalunya es restauraria el Conselh Generau com a òrgan de govern de la nació aranesa.