Tal dia com avui de l’any 1932, fa 87 anys, s’iniciaven les obres al museu del parc de la Ciutadella per habilitar l’edifici a la funció de Parlament de Catalunya. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 19/10/1932), el projecte del saló de plens era obra de l’arquitecte Josep Goday i Casals (Mataró, 1881 – Barcelona, 1936), que era autor, entre altres, del Jardí Botànic Marimurtra (a Blanes), del col·legi dels Maristes (de Mataró) o dels grups escolars Ramon Llull, Collasso i Gil, i Baixera (a Barcelona).

L’hemicicle del Parlament quedaria situat a la primera planta de l’edifici i, a diferència d’altres cambres parlamentàries, no es disposaria en forma semicircular, sinó que ―per una qüestió d’espai― tindria un dibuix en “U”. Aquell hemicicle va ser previst per acomodar cent vint diputats i va ser dotat de tres tribunes. La mateixa premsa informa que tant el projecte com l’execució de l’obra havien estat i estarien ―respectivament― supervisats per Josep Tarradellas, conseller de Governació de la Generalitat provisional.

Durant el període entre la restauració de la Generalitat (abril 1931) i la conclusió de les obres (desembre de 1932), l’activitat parlamentària es desenvolupava al saló de plens del Palau de la Generalitat. També en l’etapa de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923), els plens se celebraven al Palau de la Generalitat. Amb la construcció del saló de plens a l’edifici del Palau de la Ciutadella, Catalunya disposaria ―per primer cop des del 1714― d’un edifici destinat, exclusivament, a les funcions de Parlament.

Quan es van iniciar aquelles obres, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ja havia estat aprovat en referèndum pel poble català i ratificat en sessió plenària pels seus representants polítics. També havia passat el sedàs de les Corts republicanes, que l’havien retallat considerablement. Només trenta-dos dies després de l’inici d’aquestes obres, se celebraven les primeres eleccions de la història al Parlament de Catalunya (20 de novembre de 1932), que guanyarien àmpliament els partits catalanistes i republicans.

El primer president del Parlament de Catalunya seria Lluís Companys i Jover, més tard president de la Generalitat, que seria afusellat pel règim franquista espanyol, vuit anys més tard.