Tal dia com avui de l’any 1795, fa 226 anys, a Basilea (Suïssa); la monarquia espanyola acceptava la cessió de la meitat oriental de l’illa de la Hispaniola (actual República Dominicana) a la República francesa. Aquella cessió va ser una compensació per a posar fi a un conflicte, anomenat Guerra Gran (1793-1795); i es va confirmar, definitivament, el 22 de juliol de 1795 amb la signatura de l’anomenada Pau de Basilea. No obstant això, el dia 5 d’abril es va iniciar la sortida de Santo Domingo (la capital colonial de la Hispaniola) de l’aparell civil i militar espanyol.

En el decurs d’aquella precipitada fugida, els administradors colonials espanyols es van endur a l’Havana (la capital colonial de Cuba) les despulles de Cristòfol Colom, del seu germà Bertomeu, i del seu fill Diego; que, des de mitjans del segle XVI, reposaven a l’altar major de la catedral de Santo Domingo. No obstant això, investigacions posteriors han posat en relleu que aquell trasllat es va efectuar de qualsevol manera: el 1877, en el decurs d’unes obres a la catedral de Santo Domingo va aparèixer una caixa de plom que contenia bona part de les restes dels Colom.

I encara el 1898, en el decurs de la tercera guerra de la independència cubana —també a correcuita— l’administració colonial espanyola va traslladar les restes de Colom a Sevilla i les van dipositar a la catedral. Un estudi recent de la Universitat de Granada ha revelat que les restes dipositades a la catedral de Sevilla són efectivament de Colom, però que únicament corresponen al 15% de les seves despulles mortals. Aquest estudi demostra que en el primer trasllat (de Santo Domingo a l’Havana) les autoritats colonials espanyoles es van limitar a reunir algunes restes barrejades de la cripta dels Colom.

L’any 1992, coincidint amb el 500 aniversari del primer viatge colombí, les autoritats dominicanes van traslladar la part de les restes dels Colom localitzades a la catedral de Santo Domingo el 1877, fins a un monument erigit a propòsit anomenat Faro Colón, situat en una zona residencial a l’est de la capital dominicana coneguda com a “Comunidades Catalanas”; i construït segons els plànols de l’arquitecte dominicà d’origen català Teófilo Carbonell.