Tal dia com avui de l’any 1492, fa 526 anys, Cristòfol Colom i els reis Ferran II d’Aragó i Isabel I de Castella signaven a Granada les Capitulacions de Santa Fe, el contracte que documentaria els acords relatius a l’expedició marítima colombina. En aquestes capitulacions, els reis de la monarquia hispànica reconeixien a Colom, entre altres coses, els títols de virrei i governador de les noves terres —que tenia la capacitat implícita d'escollir els membres que haurien de formar part del govern— i el d’almirall, que equivalia al control sobre tots els vaixells, drassanes i ports dels dominis nous. Aquest document el va redactar el lletrat aragonès Juan de Coloma.
A la pràctica això volia dir que es facultava Colom per constituir un estat a les noves terres que quedaria integrat dins l’edifici polític hispànic. Havia de ser la rèplica del model polític de la Corona d’Aragó als nous dominis: un estat governat per la seva pròpia administració i subjecte a un pacte de bilateralitat amb la Corona. Seguint el guió d’aquell articulat, Colom, després del segon viatge, crearia estructures d’estat a la Hispaniola (la primera colònia) que serien dirigides per les persones del seu entorn immediat. Ràpidament tindrien lloc els primers conflictes entre els colons catalano-valencians (de l’entorn de Colom) i els castellano-lleonesos (que havien quedat marginats del poder).
A propòsit d'això, les expectatives inicials de beneficis s’havien superat àmpliament. Colom i el seu entorn catalano-valencià van ser sotmesos a una campanya —orquestrada per la cancelleria hispànica— de calúmnies, difamacions i falses acusacions que desembocarien en la intervenció de l’administració colombina i la detenció, el processament i l’empresonament dels germans Colom. La cancelleria hispànica acabaria liquidant unilateralment les Capitulacions, amb l'argument que no tenien naturalesa jurídica contractual, sinó que eren una simple “merced” revocable quan el seu beneficiari havia traït la confiança dels monarques.