Tal dia com avui de l’any 1504, fa 515 anys, la mitjanit entre l’11 i el 12, Cristòfol Colom i el seu fill Hernando Colom salpaven del port de Santo Domingo (illa de la Hispaniola) en direcció a la península Ibèrica, en el que seria el retorn del seu quart i darrer viatge al nou món. Aquell viatge s’havia iniciat el 3 d’abril de 1502, després que els Colom (Cristòfol i Bartomeu) haguessin estat detinguts i empresonats (1500) per ordre del jutge Fernández de la Bobadilla, un personatge de l’entorn d’Isabel la Catòlica.
Des que havia estat detingut i empresonat, en una maniobra que la majoria d’historiadors qualifiquen com de cop d’estat, Colom havia perdut bona part de les prerrogatives que havia obtingut en la negociació de les Capitulacions de Santa Fe (1492), prèvies al primer viatge. El governador Nicolás de Ovando (un personatge de l’entorn d’Isabel la Catòlica) va obligar Colom i el seu fill Hernando a pagar el passatge del viatge de retorn (entre Santo Domingo i Sanlúcar de Barrameda)
En aquell darrer i quart viatge es va fer evident la marginació i el menyspreu que l’entorn d’Isabel la Catòlica sentia per Colom i per la seva gent (la part catalano-valenciana de l’empresa americana). En aquell viatge, els Colom van explorar les costes de Veragua (actual Mèxic), de les illes Tortugues (actualment Caiman) i de l’illa de Jamaica. En aquest darrer punt, se’ls van enfonsar les caravel·les, i van haver d’enviar un membre de l’expedició ―Diego Méndez― a l’illa Hispaniola, per demanar que els rescatessin.
Méndez, amb una canoa, va trigar quatre dies a arribar a Santo Domingo, però, en canvi, el governador Ovando, conscient que l’expedició de Colom era en una terra desconeguda i, probablement, hostil, va esperar un mes i mig a enviar una embarcació. Mentrestant Colom va haver de teixir complexes relacions d’amistat amb la població nativa ―per obtenir aliments― i va haver de fer front i derrotar un motí ―dels germans Porras, que havien violat i assassinat diverses dones de l’illa― que va delmar l’expedició.