Tal dia com avui de l’any 1498, fa 520 anys, Cristòfol Colom ―en el decurs del tercer viatge al nou continent― desembarcava a l’illa de Trinitat. Quan Colom va tocar terra va quedar impressionat per la frondositat de l’illa, i en el seu quadern de bitàcola deixaria escrit que Trinitat li havia recordat els paisatges de l’Horta de València, entre altres coses, “per la gran riquesa d’arbres de tota mena i de totes les mesures”. També s’ha especulat amb la possibilitat que el nom de l’illa pogués tenir una relació directa amb el monestir de la Trinitat, llavors situat a extramurs de València cap-i-casal, al barri rural de la Saidia i format per un mosaic d'explotacions agràries.
No era el primer cop que es referia a València en aquell viatge. Poc abans havia tocat les costes del delta del riu Orinoco (al nord de l’actual estat de Veneçuela) i havia deixat escrit que “la intensa verdor del paisatge, la disposició aïllada de les cases sobre el terreny i el color blanc de les construccions el transportava a l’Horta de València”, probablement l’Albufera. Del delta de l’Orinoco deixaria escrit també que li “semblava el lloc més semblant al que devia haver estat el paradís”. No obstant això, no hi fundaria cap colònia, i el primer assentament estable a l’illa de Trinitat ―després d’alguns intents fallits portats a terme molt posteriorment― no es consolidaria fins passat quasi un segle.
La detenció de Colom ―a mans del jutge castellà Fernández de la Bobadilla―, a la finalització d’aquell tercer viatge, i el seu posterior empresonament a Castella, probablement impedirien un programa de colonització immediat. També l’opinió dels navegants castellans que contrasta obertament amb les de l’almirall, devien influir. Alonso de Santa Cruz, funcionari de la Casa de Contratación, diria anys després que l’illa de Trinitat “ha sido y es mala de conquistar, por ser la tierra muy áspera y los indios muy belicosos, díjose haber en ella muchas minas de oro, de lo cual por ser la tierra, como dicho tengo, no se ha sabido la verdad”.