Tal dia com avui de l'any 1493, fa 524 anys, Cristòfol Colom, en el retorn del primer viatge a Amèrica, arribava a Barcelona i era rebut pels reis Ferran d'Aragó i Isabel de Castella amb tots els honors. Colom havia iniciat el viatge de retorn el 4 de gener –quasi tres mesos abans– des de Fuerte de la Natividad (al nord de l'actual territori d'Haití), el primer emplaçament –avui desaparegut– de l'empresa colombina. En aquell primer viatge Colom va explorar les costes de les illes de Guanahani (actualment Turks i Caicos, a l'arxipèlag de les Bahames) i la Hispaniola (actualment dividida entre la República Dominicana i Haití).
Colom va deixar un destacament de 39 homes armats a Fuerte de la Natividad –probablement 3 grups de 12 persones– sota les ordres d'un comandament col·legiat format pel basc Diego Arana, pel castellà Rodrigo Escobedo i pel català Pere Gutiérrez. Els atacs dels indígenes i les desavinences entre els colons van conduir a la desaparició de l'emplaçament. Quan passats 7 mesos Colom torna a la Hispaniola, troba el fort convertit en cendra. Els aliats indígenes l'informarien que alguns colons havien mort en els atacs dels natius, d'altres en incursions a l'interior –a la recerca d'aliments– i una minoria feia la vida integrats amb les tribus de la part occidental de l'illa.
L'entrevista a Barcelona entre els Reis i Colom –el primer contacte des que Colom havia iniciat el viatge– no és una qüestió anodina. Ferran i Isabel eren a Barcelona des de l'octubre de l'any anterior, negociant amb les Corts catalanes la proclamació del seu fill primogènit Joan –que no sobreviuria als seus pares– com a hereu sobirà del Principat de Catalunya. Aquesta tesi, acceptada fins i tot per la historiografia tradicional espanyola, palesa que Catalunya era –i va ser fins a l'entronització del primer Borbó– un Estat (amb totes les reserves que implica fer ús d'aquest terme en aquell escenari cronològic) independent, que únicament compartia amb Castella la figura del monarca.