Tal dia com avui de l’any 1094, fa 926 anys, l’exèrcit particular de Rodrigo Díaz de Vivar, senyor de la guerra castellà, ocupava la ciutat àrab de Balansiya (actualment València). Aquell domini efímer (1094-1109) no va representar cap trencament del fil de la història de la ciutat: València va passar a ser governada per una casta militar d’origen castellà, però el conjunt de la societat va continuar formant part del món cultural i religiós àrab. Quan el seu poder es va veure amenaçat per les campanyes militars de les taifes islàmiques i pels contraatacs almoràvits, el Cid va recórrer a l’ajut que, transitòriament, li van prestar els dominis cristians peninsulars de la vall de l’Ebre.

Díaz de Vivar, conscient que no podria mantenir en solitari el domini del seu estat personal valencià, va pactar una aliança militar estable amb el comtat independent de Barcelona i amb el regne d’Aragó i Pamplona (1095). Aquesta aliança es va reforçar amb els matrimonis de Ramon Berenguer III amb María Díaz (primogènita i hereva de l’estat personal del Cid) i de Cristina Díaz (la segona filla del Cid) amb l’infant Ramir de Montsó (net del rei Pere I d’Aragó). Cristina i Ramon Berenguer només van tenir descendència femenina, però s’entroncaria amb la noblesa catalana, i, posteriorment, amb el casal de Barcelona.  

Aquesta va ser una de les principals justificacions que va esgrimir el comte-rei Jaume I —rebesnet de Ramon Berenguer III— quan va iniciar la conquesta del País Valencià (1229). Jaume I, com a descendent de Ramon Berenguer III i Cristina Díaz, es va presentar com el legítim hereu de l’estat personal del Cid.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat