Tal dia com avui de l’any 1099, fa 919 anys, moria a València el mercenari castellà Rodrigo Díaz de Vivar que, amb la seva host de guerrers a sou, cinc anys abans (1094), havia conquerit a títol personal la taifa musulmana de Balànsiya (València) i hi havia establert un senyoriu independent que, juntament amb els seus familiars més directes, governaria fins a la seva mort (1099). El domini territorial del Cid comprenia els territoris de la meitat nord del futur regne de València, actual País Valencià, però la seva efímera existència no permetria la consolidació de cap de les institucions polítiques i religioses pròpies del món cristià.
Díaz de Vivar havia exercit el càrrec d’alferes de Castella, fins que, a causa de les lluites intestines a la cort de Burgos que provocarien l’assassinat del seu patró, perdria la seva posició. Posteriorment, es guanyaria a bastament la vida com a cap d’una host de guerrers que lluitaven per al millor postor o, senzillament, per a qui els contractava. En el conflicte permanent que enfrontava els regnes cristians i les taifes musulmanes lluitaria tant al costat dels uns com dels altres. En una ocasió va lluitar a favor del rei musulmà de Saragossa (aliat de Castella) que estava enfrontat amb el rei musulmà de Lleida (aliat de Barcelona), pel simple fet que el poder comtal català havia rebutjat els seus serveis.
El 1090 va iniciar la conquesta de la taifa valenciana. Però el seu domini sobre el territori no va ser mai efectiu. Els almoràvits ―una tribu de guerrers procedents del Sàhara― ja havien posat el peu a la península i havien aconseguit revertir, momentàniament, la crisi del món islàmic peninsular. Com se sentia incapaç de contenir l’avanç almoràvit, va cercar aliances amb els reialmes cristians i va casar la seva filla gran i hereva, María Díaz, amb Ramon Berenguer III, comte independent de Barcelona (1098), i la segona, Cristina Díaz, amb l’infant Ramir de Navarra. La mort del Cid (1099) provocaria la crisi i la posterior reversió del seu senyoriu a domini musulmà (1109).