Tal dia com avui de l’any 1640, fa 381 anys, el Dietari de la Generalitat consignava una reunió plenària de la Junta de Braços (la màxima representació política del país) on es va decidir que es declarava l’estat de guerra a Catalunya. Quatre setmanes abans (01/09/1640), el rei hispànic Felip IV havia declarat formalment la guerra a Catalunya, amb el mateix procediment que l’hauria declarada a un enemic estranger. Aquells fets eren la culminació d’una crisi que arrencava el 1621, però que havien assolit un clima d’extrema violència a partir de 1635, quan la cancelleria de Madrid havia situat 40.000 Tercios de Castilla al Principat (amb el pretext de la guerra amb França) amb l’obligació de ser allotjats i mantinguts a les cases particulars.

En aquella reunió plenària, els membres dels Braços estamentals van votar i aprovar una sèrie de mesures que donaven el tret de sortida a la guerra. La primera va ser el nomenament d’un Estat Major, format per sis persones de la Junta de Braços, que se'ls encomanava la missió d’enquadrar i posar sota l’autoritat de la Junta de Guerra ―que estava dirigida pel president Pau Claris―, tots els regiments i companyies del país: l’Exèrcit regular de Catalunya, les Coroneles municipals i les milícies de la terra. Per tal cosa, es va atorgar a aquelles sis persones plens poders per implementar una unitat d’acció (nomenament de comandaments, organització de lleves, provisió d’armament i de vitualles, coordinació de moviments, etc.).

La segona mesura que es va votar i aprovar va ser l’obligació de tots els membres de la Junta de Braços a jurar obediència a les mesures adoptades per aquella institució, i a les mesures que, a partir d’aquell moment, adoptaria la Junta de Guerra. En aquest sentit, també es va votar i aprovar que aquells membres de la Junta de Braços que no prestessin aquest jurament serien cessats de la seva condició política i les seves propietats serien confiscades, liquidades i destinades a despesa de guerra. I es va votar i aprovar, també, que a partir d’aquell moment, aquell membre de la Junta de Braços que faltés al jurament seria acusat de traïció i jutjat amb el màxim rigor que s’aplicava a aquest delicte en una guerra.