Tal dia com avui de l’any 1644, fa 375 anys, Francesc de Montpalau i de Solanell partia de Barcelona amb destinació a París. Vuit dies abans, Montpalau havia estat nomenat ambaixador permanent de la Generalitat davant la cort del rei Lluís XIV de França (llavors en minoria d’edat) i la reina regent Anna d’Habsburg (vídua del rei Lluís XIII). Durant la seva missió diplomàtica (1644-1646) va aconseguir redreçar les relacions entre Catalunya i França, que havien quedat molt malmeses des que havia esclatat la revolta occitana de 1643, i el ministre plenipotenciari Mazzarino no atenia amb puntualitat els salaris de l’exèrcit francès a Catalunya. A conseqüència d’aquells endarreriments, la soldadesca de Lluís XIV s’havia lliurat a una brutal onada de pillatge i crims.

Montpalau va negociar la destitució i empresonament del lloctinent Philippe de La Mothe-Houdancourt, sobre qui pesava l’acusació de ser el principal responsable d’aquella onada de pillatge i crims; i la seva substitució per Henri de Lorraine-Harcourt, que arribaria a Catalunya a inicis del 1645, posaria ordre en l’anàrquica tropa francesa, i castigaria durament els oficials acusats i condemnats per pillatges i crims. Durant la seva etapa com a lloctinent (1645-1647) va crear nous regiments catalans (d’infanteria i de cavalleria) i va reforçar notablement l’exèrcit francès. Com a resultat de la seva gestió l’exèrcit catalanofrancès va recuperar el control sobre les planes d’Urgell, de la Llitera, de l’Empordà i de la vall baixa de l’Ebre.

La missió diplomàtica de Montpalau va estar, sempre, orientada a mantenir i potenciar la vinculació entre Catalunya i França, subscrita el setembre de 1640 (Tractat de Ceret) i renovada el març de 1641 (nomenament de Lluís XIII de França com a comte independent de Barcelona). En virtut d’aquests acords polítics el Principat de Catalunya s’havia constituït com un estat independent sota la protecció militar de França, i la figura que feia efectiva aquesta vinculació era Lluís XIII (i posteriorment el seu successor Lluís XIV), que ostentaven —de forma totalment separada— els títols de rei de França i comte independent de Barcelona. Montpalau seria rellevat per Francesc Puigjaner (juliol 1647 – agost 1650) i per Narcís Ramon March (agost 1650 – octubre 1652).