Tal dia com avui de l’any 1853, fa 167 anys, a Santa Fe (Argentina) i després d’un llarg període de conflictes armats entre els partidaris d’un model d’estat unitari (les oligarquies agroramaderes rurals) i els d’un model d’estat federal (les elits mercantils urbanes), se signava i promulgava la primera i actual Constitució de la Nació Argentina, inspirada en el model federal nord-americà. Aquell text va ser signat per un representant de cada una de les vint-i-quatre províncies federades de l’Argentina; tres dels quals eren descendents —en primer o segon grau— de la primera emigració catalana.
Pere Ferré Alsina (Corrientes, 1788 – Buenos Aires, 1867), del partit federalista, va signar en representació de la província federal de Catamarca (a la zona dels Andes). Ferré, que fundaria diverses ciutats al territori, era fill de l’empresari de la fusta Joan Ferré Manresa, nascut a Roses (Alt Empordà), i de Dolors Alsina, de la nissaga de polítics porteños Alsina, originaris de Barcelona i radicats al barri català de Montserrat, a Buenos Aires. Els Alsina havien tingut un paper molt rellevant en la revolució independentista argentina, i en la creació de les primeres grans infraestructures del país.
Llucià Torrent Rubio (Corrientes, 1823 – Paraná, 1896), del partit federalista, va signar en representació de la província federal de Santa Fe (a la vall del riu Paranà). Torrent era fill del comerciant Joan Torrent Masuach, nascut a Canet de Mar (Maresme); i persona de l’entorn dels Alsina. I, finalment, Joan Francesc Seguí Lassaga, del partit federalista, va signar en representació de la província federal d'Entre Ríos (a la vall del riu Paraná). Seguí era fill de l’exministre Seguí (del govern autònom de Buenos Aires), i net dels comerciants Bartomeu Seguí i Agnès Dreta, nascuts a Maó (Menorca).