Tal dia com avui de l’any 1857, fa 161 anys, la locomotora “La Porteña” feia el primer trajecte de la història ferroviària de l’Argentina. Aquella locomotora, construïda als tallers de la Railway Foundry —de Leeds (Anglaterra)— va cobrir un trajecte de 10 quilòmetres entre la Estación del Parque —on actualment hi ha el Teatro Colón— fins a la Estación de la Floresta —al centre de l’antiga vila de San José de Flores—. Així, la via unia el centre de Buenos Aires amb les poblacions situades a l’oest de la ciutat. “La Porteña” cobriria el trajecte inicial amb 30 minuts, la meitat del temps que empraven els cotxes de viatgers tirats per cavalls, i la quarta part del que esmerçaven els carros de transport tirats per mules. El 30 d’agost, l’endemà de la inauguració oficial, entraria en servei al públic.
Fotografia exterior de la Estación del Parque. Font: Archivo General de la Nación (Buenos Aires)
La iniciativa d’aquella línia corresponia a l’empresa Sociedad Anónima del Camino de Hierro de Buenos Aires al Oeste, que l’any 1853 havia obtingut l’autorització per a la construcció i explotació de la línia fèrria del govern de Buenos Aires (llavors la metròpoli porteña era un estat independent de la Confederació Argentina). Segons l’historiador argentí Carlos Alberto Salgado, aquella societat havia estat constituïda, entre d’altres, pels comerciants d’origen català Felip Llavallol i els seus fills, descendents de Jaume Llavallol, nascut a Barcelona i fundador de la milícia Miquelets de Catalunya que van tenir una destacadíssima participació en les guerres contra les invasions angleses (1806-1807) i en la de la independència de Riu de la Plata (1810).
Entre la nòmina d’inversors que van fer possible aquell projecte (els comerciants d’origen basc Guerrico i Larraudé, i els d’origen anglès Gowland i Van Praet) destacava la presència del comerciant Antoni Miró, fill d’Antoni Miró Canut nascut a Gerb (la Noguera) i que hauria arribat a Buenos Aires, probablement, amb el mateix contingent que el balaguerí Joan Larreu (vocal de la primera Junta independent de Rio de la Plata). Segons Salgado, els Llavallol i Miró serien passatgers d’excepció d’aquell primer viatge, com ho seria també Valentí Alsina, fill de Joan Alsina Gaza. Aquest últim, nascut a Mataró, hauria arribat a Buenos Aires probablement amb el mateix contingent que el mataroní Domènec Matheu (vocal, també, de la primera Junta independent).
Fotografia interior de la Estación del Parque. Font: Archivo General de la Nación (Buenos Aires)
Valentí Alsina havia estat la màxima autoritat política de Buenos Aires durant la tramitació del projecte (1852). Després de l’èxit incontestable d’aquell obra ferroviària, repetiria càrrec (1858-1859) amb Llavallol com a vice-governador. L’estadista argentí d’origen basc Juan Bautista Alberdi, autor de la Constitució argentina de 1853, diria que “El ferrocarril es el medio de dar la vuelta al derecho lo que la España colonizadora colocó al revés en este continente”.